Stephen Hawking ha estat un dels científics més brillants dels últims cinquanta anys, i un dels éssers humans més excepcionals que ha vist el nostre planeta. Fa quaranta anys ens va plantejar un enigma que encara ens té perplexos: ¿és possible l'oblit absolut en el nostre univers? Els forats negres --lloc on el temps es distorsiona fins arribar al seu fi-- semblen dir-nos que sí. No obstant això, la quàntica nega aquesta possibilitat. Aquesta paradoxa entre els dos pilars mestres de la física: la gravetat --la ciència del que molt gran-- i la quàntica -la ciència del que molt petit-- ha estat la principal contribució científica de qui es va negar a acceptar un destí tràgic i mai va deixar de mirar a les estrelles.
Sobre l'autor
El Roberto Emparan és investigador ICREA a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, és un dels nostres físics més reconeguts internacionalment en el camp de la gravetat, els forats negres i les teories de supercordes. La seva recerca se centra en l’estudi de la gravetat, l’estructura de l’espai-temps, i els forats negres, tant en els aspectes clàssics com quàntics. Ha publicat prop de 100 articles d’investigació i impartit més de 150 xerrades i conferències convidades sobre forats negres, teoria de cordes i cosmologia.
