Materials disponibles

És molt improbable que la vida no existeixi a cap altre lloc del Cosmos que no sigui la Terra, ja sigui en forma de microorganismes simples unicel·lulars o d’éssers altament complexos i intel·ligents. Aquest argument emana del Principi copernicà o principi de mediocritat, un principi filosòfic que sosté que el nostre planeta no és una excepció dins l'Univers i que no hi ha res d’especial ni en la seva formació com a part del Sistema Solar, ni en la complexitat biològica que ha desenvolupat.

En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl·lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada un seguint el seu camí entorn del Sol.

La col·laboració internacional LIGO/Virgo formada pels dos detectors LIGO, als Estats Units, i Virgo, a Europa, lidera la detecció i descobriment d’ones gravitacionals.

L'astrònom Jordi Miralda escriu sobre els Premis Nobel de Física 2020

Entrevista a l'artista resident a l'ICCUB Andy Gracie i la coordinadora d'Arts at CERN Monica Bello, sobre la relació entre art i ciència.

L'astrònom Jordi Miralda escriu un article de divulgació científica sobre els exoplanetes de Pròxima Centauri

Introducció amb finalitat divulgativa dels conceptes físics de temps i espai. Breu recorregut per aquests conceptes des de la idea aportada per la nostra percepció del món i el coneixement comú al qual dóna lloc, que es troba a la base del punt de vista de la física clàssica del temps i l’espai, fent especial èmfasi a l’origen de la fletxa del temps. A continuació descrivim els canvis introduïts en aquests conceptes clàssics, primer per la teoria de la relativitat especial, i general i més recentment per la física quàntica encara en desenvolupament.

L'astrònom Jordi Miralda escriu sobre Henrietta Leavitt i l'expansió de l'Univers a Divulcat

L'astrònom Jordi Miralda escriu sobre els asteroides de la Via Làctia.

Ramon Llull creia que posseïa un mètode general, basat en la raó i no només en la fe, per trobar la veritat en qualsevol branca del saber, que podia aplicar-se de forma mecànica i infal·lible. Però l’aplicació pràctica d’aquest mètode que ell va anomenar «Art» no queda mai clara en la seva obra, ni en la forma com Llull arriba a les seves conclusions. La seva proposta és en realitat molt confusa, perquè Llull sempre va considerar que la il·luminació i la inspiració en Déu eren la principal font del saber, sense deixar mai clara la frontera entre raó i fe en el seu pensament. És en aquest context de l’Art de Ramon Llull que se li han atribuït uns mèrits i un impacte sobre el desenvolupament de la lògica i la ciència fins a l’actualitat que considero discutibles i, en alguns casos, molt exagerats (s’ha arribat a anomenar Llull precursor de la informàtica).