Fa només un segle, els astrònoms creien que tot l'univers era dins del nostre, la Via làctia. A la dècada de 1910 i principis de la de 1920 hi havia molts debats sobre l'existència de les anomenades "nebuloses espirals" (espirals de llum difusa), el que és o no és part de la Via Làctia vista a les estrelles. Edwin Hubble i Milton Humason van descobrir cadascuna d'aquestes nebuloses espirals són en realitat un enorme sistema estel·lar anomenat "galàxia". Hubble i Hewson van aconseguir mesurar la distància a algunes d'aquestes galàxies, demostrant que l'univers és molt més gran del que es pensava anteriorment, i la Via Làctia és només, una.
El 1929, Edwin Hubble va proposar una classificació basada en l'aparença de les galàxies basant-se en el seu aspecte. Els seus sistemes es divideixen en tres categories bàsiques: espiral, el·líptica i irregular. Les galàxies el·líptiques i les galàxies espirals es classifiquen en diferents tipus. La classificació sol representar-se gràficament en un diagrama anomenat "Edwin Hubble tuning fork".
En aquest treball el que farem serà refer el diagrama de Hubble amb les nostres pròpies fotografies extretes de l'observatori de Les Cumbres.