Les darreres imatges de la Solar Orbiter mostren el Sol amb una precisió sense precedents. Aquestes van ser preses el passat 7 de març, quan la nau va creuar la línia entre la Terra i el Sol. Font: ESA
Una de les imatges, obtinguda per l’Extreme Ultraviolet Imager (EUI), és la fotografia amb la major resolució mai obtinguda del disc solar sencer i de l’atmosfera externa, la corona solar. La podeu trobar a la pàgina web de la Agència Espacial Europea (SEA).
Una altra de les imatges, feta per l’instrument Spectral Imaging of the Coronal Environment (SPICE) representa la primera imatge sencera del Sol del seu tipus en 50 anys i de llarg la de millor qualitat, presa a la longitud d’ona Lyman-beta de llum ultraviolada que és emesa per l’hidrogen gas.
Les fotografies han estat fetes quan la Solar Orbiter es trobava a una distància de 75 milions de quilòmetres del Sol, aproximadament a mig camí entre el nostre mon i la seva estrella mare. El telescopi EUI fa fotografies amb una resolució espacial tan alta que, a una distància tan propera del Sol, ha calgut un mosaic de 25 imatges individuals per a cobrir tot el disc solar. Fetes una rere l’altra, la imatge sencera va estar en procés durant més de quatre hores, ja que cada fotograma necessita uns deu minuts, incloent el temps invertit en reapuntar la nau d’un segment del Sol a un altre.
En total, la imatge final conté més de 83 milions de píxels en una matriu de 9148x9112 píxels. Per a fer-nos-en una idea, aquesta fotografia té una resolució deu vegades millor que la d’un televisor 4K.
El EUI fotografia el Sol a una longitud d’ona de 17 nanòmetres, a la regió extrema de l’ultraviolat de l’espectre electromagnètic. Aquesta finestra electromagnètica ens permet observar l’atmosfera superior del Sol, la corona solar, que té una temperatura al voltant d’un milió de graus Celsius.
A dalt a la dreta (aprop de la imatge de la Terra per visualitzar l’escala) i a baix a l’esquerra, podem observar uns filament foscos projectant cap a fora de la vora del Sol. Aquestes “protuberàncies” poden entrar en erupció llançant quantitats enormes de gas coronal a l’espai i creant “tempestes atmosfèriques” solars.
A part del EUI, l’instrument SPICE també estava enregistrant dades durant el creuament de la nau per davant del Sol. Aquestes també s’han hagut de composar en un mosaic conjunt.
L’SPICE està dissenyat per a fotografiar diferents capes de l’atmosfera solar, des de la corona fins a una capa coneguda amb el nom de cromosfera, acostant-se cada cop més a la superfície. L’instrument aconsegueix això mitjançant l’ús de diferents longituds d’ona en les seves observacions.
A la seqüència d’imatges generades per SPICE, el color porpra correspon a hidrogen gas a una temperatura d’uns 10 000°C, el blau a carboni a 32 000ºC, el verd a oxigen a 320 000ºC i el groc a neó a 630 000ºC.
Això permetrà als físics solars de fer el seguiment de les erupcions extraordinàriament potents que tenen lloc a la corona i traspassen cap a les capes més internes. També obrirà la porta a estudiar una de les observacions més desconcertants del Sol: el fet que la temperatura ascendeix a mesura que ens allunyem del nucli solar.
Normalment, la temperatura decau a mesura que ens allunyem d’un objecte calent. Però per sobre del Sol, la corona assoleix un màxim de un milió de graus Celsius mentre que la superfície solar està només a uns 5000ºC. Un dels objectius científics clau de la Solar Orbiter és investigar aquest fet tan misteriós.
Les imatges van ser obtingudes el 7 de març, precisament quan la Solar Orbiter creuava la línia Sol-Terra, per a poder comparar les imatges amb les obtingudes amb instruments ubicats a la Terra i fer un calibratge creuat per garantir la millor qualitat de les dades. Això facilitarà la comparació de resultats de diferents instruments i observacions en el futur.
El 26 de març, la Solar Orbiter assoleix una nova fita de la seva missió: el seu primer periheli proper. La nau es troba ara dins l’òrbita de Mercuri, el planeta interior, obtenint imatges amb la màxima resolució possible. També està recollint dades de les partícules del vent solar que viatgen fora del Sol.
I això és només el començament! En els propers anys, la nau farà vols periòdics a aquesta distància del Sol. També anirà augmentat la seva orientació de forma gradual per a poder observar les regions polars del Sol, prèviament desconegudes.
Solar Orbiter és una missió espacial fruit d’una col·laboració internacional entre l’ESA i la NASA.
