L'investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB Josep Maria Paredes, oferirà la conferència inaugural de la Societat Catalana de Física (SCF) per al curs 2022-2023.
CONFERÈNCIA: «EXPLOSIONS EXTREMADAMENT ENERGÈTIQUES A L'UNIVERS»
El desenvolupament científic i tecnològic al llarg del segle passat i de l’actual ha permès accedir a observar l'Univers en tot l'espectre electromagnètic, des de les ones ràdio fins als raigs gamma més energètics. En particular, els raigs gamma de molt alta energia, darrera finestra explorada de l’espectre electromagnètic, han permès caracteritzar la física de fenòmens extremadament energètics. Això ha possibilitat fer grans descobriments de l'Univers on vivim, alguns d’ells associats a fenòmens altament energètics com els esclats de raigs gamma (GRBs), o l’emissió de raigs gamma de molt alta energia detectada recentment d’una nova recurrent a la nostra Galàxia. En aquesta conferència es farà una introducció dels processos astrofísics que tenen lloc en aquests tipus d’objectes i s’explicaran els resultats més rellevants i el seu impacte en la comprensió teòrica que es tenia fins aquell moment.
A càrrec de Josep Maria Paredes (ICCUB-IEEC)
Quan? dijous, 13 d'octubre a les 19h
On? Presencialment a la sala Puig i Cadafalch l'IEC (carrer del Carme
47, 08001 Barcelona), virtualment a YouTube
Sobre l'autor
El Prof. Paredes és catedràtic d'Astronomia i Astrofísica a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el grup d'Astrofísica d’Altes Energies, centrat en l’estudi multi-espectral, des de ràdio a raigs-gamma, d’objectes compactes a la Galàxia, tant des de el punt de vista teòric com observacional que impliquen un avanç en el nostre coneixement sobre els processos d'acceleració de partícules i mecanismes de radiació a l'Univers.
Llicenciat en Física, va obtenir el seu doctorat (1987, UB) treballant en radio estrelles, essent guardonat amb el Premi Extraordinari de Doctorat. A l’any 2000 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2000 a la investigació científica en reconeixement de la descoberta del primer microquàsar emissor de raigs gamma d’alta energia de la nostra galàxia.
L'any 2007 va ser distingit com a membre corresponent de recerca del CONICET (Argentina), i posteriorment va ser guardonat amb el Premi ICREA Acadèmia 2010.
Ha estat Secretari (1990-1993) i Vicedegà (1993-1996) de la Facultat de Física, i actualment és el Director del Departament de Física Quàntica i Astrofísica (UB). Ha estat Director Científic de l'Institut de Ciències del Cosmos del la UB (ICCUB), essent l’IP del projecte guardonat amb la distinció d’excel·lència María de Maeztu, concedida l'any 2015. És membre del Collaboration Board de MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov Telescope) des de l’any 2006 i del CTA (Cherenkov Telescope Array) Consortium desde 2008.
Ha publicat 340 articles en revistes internacionals arbitrades, amb més de 18000 citacions i un índex h de 73. Ha dirigit 11 tesis doctorals.
Entre els seus treballs més rellevants, cal destacar el descobriment l’any 2000 d'un sistema binari de raigs X (LS 5039) amb jet relativista i emissió persistent de raigs gamma, que demostrava l'existència d'un nou tipus de fonts galàctiques emissores de raigs gamma. L'any 2006 va participar de manera destacada en el descobriment de l'emissió de raigs gamma de molt alta energia variable del sistema binari de raigs X LS I +61 303 mitjançant el telescopi MAGIC. Més recentment, ha contribuït al descobriment del primer sistema binari de raigs X format per una estrella Be i un forat negre.
