L'astrònom Jordi Miralda imparteix virtualment la conferència “Lents gravitatòries: com observar un sol estel a deu mil milions d’anys-llum de distància i de passada, esbrinar què és la matèria fosca”, organitzada per l'Associació Astronòmica Sant Cugat Valldoreix (AASCV). Tothom que hi estigui interessat pot participar a través de la plataforma Zoom, a través de l'enllaç públic de la conferència: https://us02web.zoom.
Resum de la conferència
Habitualment, els estels més lluminosos en galàxies externes poden arribar a observar-se individualment amb els nostres telescopis més potents fins a una distància màxima d'uns cent milions d'anys-llum, entre les fonts puntuals més febles detectables. Tot i això, recentment el Telescopi Espacial Hubble ha detectat estrelles individuals a distàncies cosmològiques d'uns deu mil milions d'anys-llum, que observem avui tal com eren quan l'Univers tenia només un terç de la seva edat actual, gràcies a que la seva brillantor ha sigut magnificada per un enorme factor de més de mil vegades per l'acció d'una lent gravitatòria. Aquesta magnificació excepcionalment gran de la brillantor es produeix quan un estel situat darrere un dels cúmuls de galàxies més massius de l'Univers travessa una zona anomenada càustica de la lent gravitatòria produïda pel cúmul. La variabilitat de la magnificació d'un d'aquests estels que podem observar ens pot aportar informació clau sobre la matèria fosca, la qual constitueix més del 80% de la massa del cúmul de galàxies que deflecteix i magnifica la llum que el travessa.
Sobre l'autor
El Jordi Miralda és professor ICREA, astrònom i director científic de l'Institut de Ciències del Cosmos. Doctor en Astrofísica per la Universitat de Princeton, va retornar a Catalunya com a professor ICREA l'any 2005. La seva recerca està centrada principalment en el camp de l'astrofísica teòrica, i pretén donar explicacions físiques sobre els fenòmens que observem a l'Univers. Tot i que els seus interessos engloben des de la formació de galàxies fins a la composició de l'Univers o la formació dels forats negres massius, durant els últims anys ha centrat els seus esforços en estudiar la distribució a gran escala del gas intergalàctic a través dels sondeigs de quásars. Actualment, investiga sobre les tècniques que indaguen en la naturalesa de la matèria fosca.
