Altres

Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència 2023

Títol
Cartell de la representació teatral “Diàleg sobre la naturalesa de l'Univers, amb la participació d'eminents astrònoms de l'època modernista”
Autor
Jordi Miralda, ICREA-ICCUB-IEEC
Lloc
Aula Magna Enric Casassas (Facultat de Física)
Data
Hora
Idioma
CA
Correu de contacte
divulgacio@icc.ub.edu
Obert a tots els públics

 El proper 11 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquest dia vol donar visibilitat a les contribucions, no degudament reconegudes en moltes ocasions, de les dones a la ciència.

Tot i que en les darreres dècades s’ha fet una gran passa endavant cap a l’equitat de gènere, encara queda molt de camí per a recórrer. A finals de 2020, el percentatge d’investigadores a les universitats espanyoles en l’àrea de física rondava el 22%, proporció que disminueix a mesura que s’avança en la carrera acadèmica amb un 14% de catedràtiques. (Informe Las físicas en cifras: Universidad, 2015-2020, elaborat pel grup especialitzat “Dones en Física” de la Real Sociedad Española de Física).

Per a celebrar l’edició d’enguany, l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB us convida a assistir a la representació teatral “Diàleg sobre la naturalesa de l'Univers, amb la participació d'eminents astrònoms de l'època modernista” el dilluns 13 de febrer. Després de l’obra, podrem gaudir d’una taula rodona on es parlarà de temes com els orígens de la cosmologia, la participació de la dona i el biaix de gènere en la ciència.

 

REPRESENTACIÓ TEATRAL: “DIÀLEG SOBRE LA NATURALESA DE L'UNIVERS, AMB LA PARTICIPACIÓ D'EMINENTS ASTRÒNOMS DE L'ÈPOCA MODERNISTA”

En aquesta obra, situada al 1926, podrem escoltar una conversa que succeeix en un viatge imaginari que el professor Arthur Eddington de Cambridge a Anglaterra, i la investigadora de Harvard Cecilia Payne, fan a Barcelona, on es troben amb l’astrònom Josep Comas i Solà.

Quan? Dilluns 13 de febrer a les 14h (en commemoració al Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència)

On? Aula Magna Enric Casassas, facultat de Física UB

Entrada lliure

 

TAULA RODONA: ELS ORÍGENS DE LA COSMOLOGIA, LA PARTICIPACIÓ DE LA DONA I EL BIAIX DE GÈNERE EN CIÈNCIA

Després de l’obra, podrem gaudir d’una taula rodona on es parlarà de temes com els orígens de la cosmologia, la participació de la dona i el biaix de gènere en la ciència.

Ponents  Toni Bertólez, Jordi Miralda, Maria Monguió, Àngels Ramos (ICCUB)

Moderadora Anna Argudo (ICCUB)

Quan? Dilluns 13 de febrer a les 14:40h

  

Activitats i Notícies relacionades

Cartell d'Els orígens de l'Astrofísica
Els orígens de l'astrofísica

L'astrofísica va començar quan les observacions de l'astronomia van poder ser interpretades segons les lleis físiques que regeixen els estels i altres objectes de l'Univers.

A càrrec de
Jordi Miralda, ICREA-ICCUB
Lloc
Conferències
Obert a tots els públics

Materials relacionats

Vídeos
Assumpta Parreño. Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència.
Assumpta Parreño, investigadora en física nuclear de la Universitat de Barcelona i sotsdirectora de l'Institut de Ciències del Cosmos relata en aquest vídeo quan va decidir ser científica, la curiositat com a base de la personalitat científica, com el treball de moltes companyes no ha estat reconegut en molts anys i com s'estan superant aquestes barreres.
Autor
Assumpta Parreño, ICCUB
Font
ACCIONA
Idioma
ES
EN
Articles
L’obra lul·liana i la ciència moderna. Una revisió crítica sobre el pensament de Ramon Llull.
Ramon Llull creia que posseïa un mètode general, basat en la raó i no només en la fe, per trobar la veritat en qualsevol branca del saber, que podia aplicar-se de forma mecànica i infal·lible. Però l’aplicació pràctica d’aquest mètode que ell va anomenar «Art» no queda mai clara en la seva obra, ni en la forma com Llull arriba a les seves conclusions. La seva proposta és en realitat molt confusa, perquè Llull sempre va considerar que la il·luminació i la inspiració en Déu eren la principal font del saber, sense deixar mai clara la frontera entre raó i fe en el seu pensament. És en aquest context de l’Art de Ramon Llull que se li han atribuït uns mèrits i un impacte sobre el desenvolupament de la lògica i la ciència fins a l’actualitat que considero discutibles i, en alguns casos, molt exagerats (s’ha arribat a anomenar Llull precursor de la informàtica).
Autor
Jordi Miralda, ICREA-ICCUB
Font
Revista Mètode
Idioma
CA