Eclipsi parcial de Sol (25 d’octubre de 2022)
El dimarts 25 d’octubr
El dimarts 25 d’octubr
El 2 de juliol es produirà un eclipsi total de Sol que començarà a l'est de Nova Zelanda a l'Oceà Pacífic i s'anirà desplaçant cap a Xile i Argentina. L'eclipsi es podrà veure com a parcial des de la major part d'Amèrica del Sud.
El dilluns 3 d'octubre de 2005 es produeix un eclipsi anular de Sol que serà visible en una franja que travessa la Península Ibèrica per introduir-se al continent africà. Aquest eclipsi es veurà com a parcial a tota Europa, la major part d'Àfrica i una gran part del continent asiàtic.
El dimarts 4 de gener de 2011 es produirà un eclipsi parcial de sol visible des de tota la península Ibèrica. A més l'eclipsi serà visible, sempre com a parcial, des d'Europa, la meitat nord d'Àfrica, l'orient mitjà i la meitat occidental d'Àsia.
Els eclipsis de Sol es donen quan la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol. Des del punt de vista de la Terra, la Lluna i el Sol tenen gairebé el mateix diàmetre. A més a més, degut a les variacions de la distància entre la Terra i la Lluna, aquesta pot ser vista, des de la Terra, més gran o més petita que el Sol. Això dóna lloc als tres tipus d'eclipsis solars: parcials, totals o anulars.
Té lloc quan la Lluna no està del tot alineada amb la Terra i el Sol. En aquests casos, una part de la Terra s'endinsa en la penombra de la Lluna, però com que la Lluna no està ben alineada, l'ombra del satèl·lit no toca en cap moment la superfície de la Terra (vegeu Fig. 1). El resultat d'aquesta situació és un eclipsi parcial de Sol. Des de la Terra, es pot veure com una part del disc lunar tapa la superfície del Sol, però no l'arriba a cobrir completament en cap moment. Tots els eclipsis solars comencen d'aquesta manera, ja que la Lluna es va desplaçant fins aconseguir l'alineació perfecta.
Esquema que mostra la posició de la Terra, la Lluna i el Sol durant un eclipsi parcial de Sol. |
Si la Lluna, perfectament alineada, es situa entre la Terra i el Sol en el moment en què aquesta està més allunyada, la seva ombra no serà prou llarga com per arribar a tocar la Terra (vegeu Fig. 2). En aquest moment es produirà un eclipsi anular de Sol. Un observador situat en el punt adequat de la Terra, podrà veure que la Lluna tapa la part central del disc solar. Tot al voltant d'aquesta zona fosca, es podrà veure la llum solar.
Esquema que mostra la posició de la Terra, la Lluna i el Sol durant un eclipsi anular de Sol. |
Finalment, si es produeix un eclipsi de Sol en el moment en el que la Lluna és més propera a la Terra, es produirà un eclipse total de Sol (vegeu Fig. 3). Aquests eclipsis són molt interessants perquè, a part del fet de poder veure el Sol totalment ocultat, es poden veure tot un seguit de fenòmens poc habituals. El primer fenomen que es pot observar són les anomenades perles de Baily. Just en el moment en què la Lluna està a punt d'ocultar totalment el Sol, es pot observar la brillantor de l'astre a través de les valls de la Lluna. Això fa que s'observin tota una sèrie de punts brillants al voltant del disc fosc de la Lluna. A continuació, i amb instrumental adequat, es poden veure les protuberàncies d'una de les capes de les que està format el Sol, la cromosfera. Finalment, ja en la fase de totalitat, quan el Sol està totalment tapat per la Lluna, es pot veure la capa més externa del Sol, la corona. Aquestes dues capes no es poden observar habitualment degut a la brillantor del Sol, però són perfectament visibles en un eclipsi. Actualment, però, hi ha instruments preparats per tapar el disc solar de forma artificial, podent observar així aquestes capes.
Figura 1: Esquema que mostra la posició de la Terra, la Lluna i el Sol durant un eclipsi total de Sol. |
Diem que la Lluna es troba en fase de lluna nova quan només rep la llum del Sol pel cantó oposat a la Terra, per tant en un eclipsi de Sol sempre serem en fase de lluna nova. El motiu perquè no en totes les llunes noves hi ha un eclipsi té el seu origen en la lleugera inclinació de l'òrbita de la Lluna (5 graus i 6 minuts) respecte el pla Terra-Sol. Per tant, la major part de vegades la lluna nova es situa en un pla diferent i és només quan la lluna nova es produeix en el pla Terra-Sol o molt propera a aquest que tenim un eclipsi de Sol.
MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT
Mirar el Sol directament sense protecció o a través d'ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls. Per tal d'observar-lo cal fer servir la instrumentació adequada (ulleres d'observació solar, filtres o pantalles de projecció). Trobareu la informació detallada aquí
A diferència d'un eclipsi de Lluna que es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit mentre duri l'eclipsi, els eclipsis de Sol només es veuen en unes franges concretes. Així doncs, l'eclipsi es veurà total (o anular) en una estreta franja d'uns centenars de quilòmetres d'amplada i alguns milers de quilòmetres de recorregut que es correspon amb la trajectòria del con d'ombra (o d'antiombra) que provoca la Lluna sobre la superfície terrestre. En una franja molt més ampla l'eclipsi serà parcial.
Alguns eclipsis esdevinguts en el passat:
A continuació es mostren els propers eclipsis de Sol que destaquen per algún motiu:
Existeix un comportament cíclic en els eclipsis que fa que cada 18'6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Segons això, es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants. Això no és del tot així, ja que només s'assemblen els dos eclipsis consecutius. A mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen, així els eclipsis de Sol comencen essent parcials, després passen a ser totals o anulars i per acabar tornen a ser parcials. Després de l'últim eclipsi parcial, en un procés que ha pogut durar més de 1500 anys, la sèrie s'esgota.