Eclipsi de Sol

Eclipsi de Sol
Eclipsi total de Sol 02/07/2019
Data

El 2 de juliol es produirà un eclipsi total de Sol que començarà a l'est de Nova Zelanda a l'Oceà Pacífic i s'anirà desplaçant cap a Xile i Argentina. L'eclipsi es podrà veure com a parcial des de la major part d'Amèrica del Sud.

Eclipsi de Sol
Eclipsi anular de Sol 2005
Data

El dilluns 3 d'octubre de 2005 es produeix un eclipsi anular de Sol que serà visible en una franja que travessa la Península Ibèrica per introduir-se al continent africà. Aquest eclipsi es veurà com a parcial a tota Europa, la major part d'Àfrica i una gran part del continent asiàtic.

Eclipsi de Sol
Eclipsi total de Sol (1 d'agost de 2008)
Data
El divendres 1 d'agost de 2008 es produirà un eclipsi total de Sol que serà visible en una franja que travessarà la meitat del planeta.
Eclipsi de Sol
Eclipsi parcial de Sol (4 de Gener del 2011)
Data

El dimarts 4 de gener de 2011 es produirà un eclipsi parcial de sol visible des de tota la península Ibèrica. A més l'eclipsi serà visible, sempre com a parcial, des d'Europa, la meitat nord d'Àfrica, l'orient mitjà i la meitat occidental d'Àsia.

Preguntes freqüents

 

Què és un eclipsi de Sol?

Els eclipsis de Sol es donen quan la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol. Des del punt de vista de la Terra, la Lluna i el Sol tenen gairebé el mateix diàmetre. A més a més, degut a les variacions de la distància entre la Terra i la Lluna, aquesta pot ser vista, des de la Terra, més gran o més petita que el Sol. Això dóna lloc als tres tipus d'eclipsis solars: parcials, totals o anulars.

 

¿Quines característiques tenen els diferents tipus d'eclipsis?

ECLIPSI PARCIAL:

Té lloc quan la Lluna no està del tot alineada amb la Terra i el Sol. En aquests casos, una part de la Terra s'endinsa en la penombra de la Lluna, però com que la Lluna no està ben alineada, l'ombra del satèl·lit no toca en cap moment la superfície de la Terra (vegeu Fig. 1). El resultat d'aquesta situació és un eclipsi parcial de Sol. Des de la Terra, es pot veure com una part del disc lunar tapa la superfície del Sol, però no l'arriba a cobrir completament en cap moment. Tots els eclipsis solars comencen d'aquesta manera, ja que la Lluna es va desplaçant fins aconseguir l'alineació perfecta.

 

parcial cat.gif
Esquema que mostra la posició de la Terra, la Lluna i el Sol durant un eclipsi parcial de Sol.

ECLIPSI ANULAR:

Si la Lluna, perfectament alineada, es situa entre la Terra i el Sol en el moment en què aquesta està més allunyada, la seva ombra no serà prou llarga com per arribar a tocar la Terra (vegeu Fig. 2). En aquest moment es produirà un eclipsi anular de Sol. Un observador situat en el punt adequat de la Terra, podrà veure que la Lluna tapa la part central del disc solar. Tot al voltant d'aquesta zona fosca, es podrà veure la llum solar.

anular cat.gif
Esquema que mostra la posició de la Terra, la Lluna i el Sol durant un eclipsi anular de Sol.

 

ECLIPSI TOTAL:

Finalment, si es produeix un eclipsi de Sol en el moment en el que la Lluna és més propera a la Terra, es produirà un eclipse total de Sol (vegeu Fig. 3). Aquests eclipsis són molt interessants perquè, a part del fet de poder veure el Sol totalment ocultat, es poden veure tot un seguit de fenòmens poc habituals. El primer fenomen que es pot observar són les anomenades perles de Baily. Just en el moment en què la Lluna està a punt d'ocultar totalment el Sol, es pot observar la brillantor de l'astre a través de les valls de la Lluna. Això fa que s'observin tota una sèrie de punts brillants al voltant del disc fosc de la Lluna. A continuació, i amb instrumental adequat, es poden veure les protuberàncies d'una de les capes de les que està format el Sol, la cromosfera. Finalment, ja en la fase de totalitat, quan el Sol està totalment tapat per la Lluna, es pot veure la capa més externa del Sol, la corona. Aquestes dues capes no es poden observar habitualment degut a la brillantor del Sol, però són perfectament visibles en un eclipsi. Actualment, però, hi ha instruments preparats per tapar el disc solar de forma artificial, podent observar així aquestes capes.

 

total cat.gif
Figura 1: Esquema que mostra la posició de la Terra, la Lluna i el Sol durant un eclipsi total de Sol.

Per què no es produeix un eclipsi a cada Lluna nova?

Diem que la Lluna es troba en fase de lluna nova quan només rep la llum del Sol pel cantó oposat a la Terra, per tant en un eclipsi de Sol sempre serem en fase de lluna nova. El motiu perquè no en totes les llunes noves hi ha un eclipsi té el seu origen en la lleugera inclinació de l'òrbita de la Lluna (5 graus i 6 minuts) respecte el pla Terra-Sol. Per tant, la major part de vegades la lluna nova es situa en un pla diferent i és només quan la lluna nova es produeix en el pla Terra-Sol o molt propera a aquest que tenim un eclipsi de Sol.

 

Com es pot observar un eclipsi de Sol?

MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT

Mirar el Sol directament sense protecció o a través d'ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls. Per tal d'observar-lo cal fer servir la instrumentació adequada (ulleres d'observació solar, filtres o pantalles de projecció). Trobareu la informació detallada aquí

projeccio.jpg

 

Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Sol?

A diferència d'un eclipsi de Lluna que es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit mentre duri l'eclipsi, els eclipsis de Sol només es veuen en unes franges concretes. Així doncs, l'eclipsi es veurà total (o anular) en una estreta franja d'uns centenars de quilòmetres d'amplada i alguns milers de quilòmetres de recorregut que es correspon amb la trajectòria del con d'ombra (o d'antiombra) que provoca la Lluna sobre la superfície terrestre. En una franja molt més ampla l'eclipsi serà parcial.

 

Eclipsis anteriors

Alguns eclipsis esdevinguts en el passat:

  • L'últim total de Sol, 21/08/2017. Totalitat visible des del nord del pacífic, els Estats Units, Atlàntic Sud
  • L'últim anul·lar, 26/02/2017. El pas de l'eclipsi travessava l'extrem sud de Xile i Argentina, s'estengué a través de l'Atlàntic a Angola, la República Democràtica del Congo i Zàmbia. L'eclipsi només va cobrir el 99% del disc solar.
  • Retransmesos des de Serviastro:
    • Eclipsi total de sol (20 de març de 2015) Retransmissió Serviastro des de Barcelona. Visible com a parcial des de Catalunya. L'eclipsi va començar el seu recorregut a l'Atlàntic Nord, a un punt situat al sud de Groenlàndia, culminant sobre les illes Feroe i passant després per les Illes Svalbard.
    • Eclipsi anular-total de sol (3 de novembre de 2013). Visible al Pacífic i la part equatorial d'Àfrica. A Catalunya visible com a parcial, quasi bé inapreciable, 0.6.
    • Eclipsi parcial de Sol (4 de gener de 2011) Retransmissió Serviastro des de Barcelona (53,3%). Visible des de tota la península Ibèrica. A més l'eclipsi ha estat visible, sempre com a parcial, des d'Europa, la meitat nord d'Àfrica, l'orient mitjà i la meitat occidental d'Àsia.
    • Eclipsi total de Sol (1 d'agost de 2008) Retransmissió Serviastro des de Xina. La visibilitat va començar al Canadà i acabà a la Xina, passant pròxima al pol nord, per Sibèria i per Mongòlia.
    • Eclipsi total de Sol (29 de març de 2006) Retransmissió Serviastro des de Barcelona i des d'Egipte. La visibilitat creuava el continent africà d'occident a orient i de sud a nord. Aquest esdeveniment es va poder observar com a parcial des de Catalunya.
    • Eclipsi anular de Sol (3 d'octubre de 2005). Retransmissió Serviastro des de Barcelona Bicopr/Quesa (València), Formentera. La franja d'anularitat creuava la Península Ibèrica de nord-oest a sud-est. Des de Barcelona, l'eclipsi s'observà com a parcial.
  • Altres totals visibles des de Catalunya:
    • Eclipsis visibles com a total i híbrid respectivament des d'Espanya, però com a parcials des de Catalunya. 30 d'agost de 1905 i 17 d'abril de 1912.
    • Eclipsi total visible des de Catalunya. 8 de juliol de 1842.
    • 2 de juliol de 2019. Eclipsi total de Sol. Visible des del sud del Pacífic, Xile i Argentina.
    • 26 de desembre de 2019. Eclipsi anul·lar de Sol. Visible des d'aràbia Saudí, Índia, Sumatra i Borneo.

 

Quan es produiran els propers eclipsis?

A continuació es mostren els propers eclipsis de Sol que destaquen per algún motiu:

 

  • 21 de juny de 2020. Eclipsi anul·lar de Sol. Visible des del centre d'Àfrica, el sud d'Àsia, Xina i el Pacífic
  • 14 de desembre de 2020. Eclipsi total de Sol. Visible des del Pacífic Sud, Xile, Argentina i el Atlàntic Sud
  • 10 de juny de 2021. Eclipsi anul·lar de Sol. Visible des del nord de Canadà, Groenlandia, i Rússia. Parcial des de Catalunya (2.3%)
  • 4 de desembre de 2021. Eclipsi total de Sol. Visible des de l'Antàrtida.
  • 25 octubre 2022. Eclipsi parcial de Sol visible des de Catalunya (3.5%)
  • 29 de març de 2025. Eclipsi parcial de Sol visible des de Catalunya (13.5%)
  • 12 d'agost de 2026. Pròxim eclipsi total visible des d'Espanya. És observable en la zona sud de Catalunya. (Parcial 99.8% a BCN)
  • 2 d'agost de 2027. Eclipsi total de Sol, visible des de Catalunya com a parcial (81.7%)
  • 26 de gener de 2028. Pròxim eclipsi anul·lar visible des d'Espanya. És observable en aquesta fase en l'extrem sud-oest de Catalunya (82.3%).

 

Què són les sèries Saros?

Existeix un comportament cíclic en els eclipsis que fa que cada 18'6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Segons això, es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants. Això no és del tot així, ja que només s'assemblen els dos eclipsis consecutius. A mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen, així els eclipsis de Sol comencen essent parcials, després passen a ser totals o anulars i per acabar tornen a ser parcials. Després de l'últim eclipsi parcial, en un procés que ha pogut durar més de 1500 anys, la sèrie s'esgota.