L'astrometria global a l'infraroig proper (NIR en anglès) ha estat seleccionada com un dels temes clau de l'informe Voyage 2050 publicat el darrer divendres 11 de juny per l'Agència Espacial Europea (ESA). En aquest informe es presenta la planificació a llarg termini del programa científic de l'ESA i es marquen les tendències de les properes dècades. Aquesta preselecció, per tant, converteix a la possible continuació del projecte Gaia en candidata potencial a estar entre les missions de classe gran (L-class) o de classe mitjana (M-class) realitzades en la propera meitat de segle.
Quasi cent "White Papers" o informes tècnics van presentar les seves idees com a temàtiques científiques per a ser adreçades pel Programa Científic de l'ESA en el nou pla estratègic Voyage 2050. Aquests informes tècnics es van dividir en cinc equips temàtics per a la seva evaluació i posterior recomanació al Comitè Superior encarregat d'elaborar les Recomanacions Finals del Voyage 2050. Xavier Luri, director de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) va ser elegit membre de l'equip temàtic 3: Formació i Evolució de galàxies, estrelles i planetes; Astroquímica i l'ISM.
D'aquest centenar d'informes tècnics, l'informe tècnic sobre astrometria global a l'infraroig proper (Hobbs et al. 2021) va ser presentat per un Equip Internacional on participen diversos membres de l'ICCUB actualment involucrats a la missió Gaia i ha estat finalment seleccionat com a tema clau.
La missió Gaia ha revolucionat el camp de l'astrometria espacial panoràmica obtenint dades astromètriques de quasi mil set-cents milions d'objectes (amb previsió d'arribar als dos mil milions d'objectes al final de la missió). Amb l'extensió a la banda infraroja, una missió amb les característiques de Gaia observaria fins a 6 vegades més estrelles, tindria accés a les regions fosques de la Galàxia (especialment al disc galàctic, on l'extinció de la radiació és més alta degut a les majors concentracions de gas i pols) i permetria detectar objectes vermells més febles.
Com han mencionat els membres el Comitè Superior del Voyage 2050, «L'astrometria espacial ha esdevingut un dels camps principals dins l'astrofísica amb un clar i fort lideratge europeu. La missió Gaia està revolucionant una gran varietat de camps d'investigació, incloent l'abordament d'aspectes de formació i estructura de la Via Làctia, la física de les seves poblacions estel·lars i moltes altres qüestions importants». Es pot afirmar que la importància de la missió rau en que no està focalitzada en una única casuística científica clau, sinó que adreça un ventall extremadament ampli de qüestions científiques en quasi totes les branques de l'astronomia, alhora que proporciona un marc de referència precís i robust a la banda visible-IR, molt necessari per a futures instal·lacions astronòmiques.
De la mateixa manera, aquesta missió assentaria el lideratge europeu en astrometria espacial, així com ha remarcat el Comitè: «Una missió d'aquest tipus capitalitzarà l'expertesa desenvolupada des de la missió Hipparcos al final de la dècada dels 80 i continuada per l'enorme èxit actual de la missió Gaia, missions que demostren el lideratge indiscutible i permanent d'Europa en aquest camp.»
La selecció final de missions és un procés llarg i, en alguns casos, requereix d'estudis tecnològics (com és el cas per a l'astrometria a l'infraroig proper, on caldria desenvolupar detectors específics). Ara és el moment d'embarcar-nos en aquest procés, donar visibilitat a la missió, organitzar-nos com a comunitat i treballar en els estudis tecnològics necessaris. Estem a les portes d'una nova i emocionant era i només ens queda esperar que la missió astromètrica proposada esdevingui una realitat.
Podeu trobar més informació a l'enllaç sobre el Voyage 2050, a la següent notícia i a l'informe del Comitè Superior.
