El pas del temps i l'absència d'un compromís públic per preservar el seu llegat semblen condemnar a l'oblit a una de les figures més rellevants de l'astronomia espanyola. Josep Comas Solà, nascut a la Barcelona de la segona meitat de segle XIX, és responsable d'alguns dels descobriments d'astronomia més cridaners del seu temps.
El documental d'Álvaro Soto recorre la vida i obra d'aquest extraordinari astrònom amb l'ajuda dels professors d'Història de la Ciència, Antoni Roca-Rosell i Pedro Ruiz-Castell. Intervé també l'actual director de l'Observatori Fabra i catedràtic de Física Quàntica i Astrofísica, Jorge Núñez. El programa analitza a més les seves aportacions a el desenvolupament de la sismologia amb l'ajuda de Josep Batlló, especialista en aquest camp de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La comunicadora científica Bibiana Bonmatí i els expresidents de les agrupacions astronòmiques Aster, Ricard Martínez, i de Sabadell, Josep Maria Oliver, exploren la seva faceta de divulgador de l'observació celeste. El retrat més íntim de el personatge ho tracen seu familiar Pau Senra i Núria Guille, amiga de l'entorn de Comas Solà.
En interminables nits d'observació, Comas Solà va aconseguir identificar dos cometes nous per a la ciència; un d'ells, batejat amb els seus cognoms, és especialment valuós per tractar-se d'un cometa periòdic amb un cicle de recurrència de pocs anys. També va descobrir 11 asteroides. A el primer, albirat el 1915, el va anomenar Hispània; a el segon, Alphonsina, doble homenatge a el rei Alfons XIII i a Alfons X el Savi. També va tenir un destacat paper en l'estudi dels tres eclipsis totals de Sol visibles des de la Península Ibèrica entre 1900 i 1912.
Aquest pioner de l'astronomia espanyola va sumar a la seva formació universitària un component autodidacta, a l'tractar-se d'un camp verge a l'Espanya de l'època. Va començar la seva carrera professional en un observatori privat de Sant Feliu de Guíxols (Girona), on ja feia servir la naixent fotografia astronòmica.
Bona part de la seva activitat la va portar a terme com a director de l'Observatori Fabra, una instal·lació capdavantera situada a la muntanya del Tibidabo, dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A més, també va disposar d'un observatori particular instal·lat a casa, Villa Urania. Des d'ambdues instal·lacions l'astrònom va seguir anotant descobriments sorprenents, com la rotació diferencial de Saturn o l'existència d'atmosfera en la major de les seves llunes, Tità. Aquesta desbordant passió pel firmament el va portar a obrir els seus centres de treball a la ciutadania i a desenvolupar una activitat divulgativa en infinitat de conferències. Va escriure diversos llibres de referència, incomptables articles en premsa i va presentar el primer programa d'aquesta temàtica a la ràdio degana de país, l'EAJ 1 de Barcelona, fins i tot va estar implicat en el propi naixement de l'emissora. Com a bon apassionat de la innovació, Comas Solà també va promoure la primera experiència d'aviació duta a terme a la ciutat comtal.
