El Telescopi Joan Oró captura el pas de la missió BepiColombo

Títol
BepiColombo
Crèdits
La Vanguardia
Publicada

 

El telescopi Joan Oró es coordina amb diversos telescopis arreu del món per fer un seguiment de la maniobra d’aproximació a la Terra de la sonda BepiColombo, en l’única vegada que la sonda s’acosta al nostre planeta durant el seu viatge cap a Mercuri.

 

La nit del passat divendres 10 d’abril la missió espacial BepiColombo va acostar-se a la Terra en una maniobra d’aproximació, per aprofitar-ne l’impuls gravitatori com a part de la seva trajectòria cap a Mercuri. Aquesta maniobra, coneguda com a fly-by, ha sigut l’única vegada que la sonda s’acostarà al nostre planeta en el seu camí cap a Mercuri.  Diversos telescopis i observatoris d’arreu del món van coordinar-se per fer-ne un seguiment, amb la idea d’obtenir-ne mesures astromètriques i fotomètriques. Un dels telescopis que van fer-ne el seguiment des de la Terra és el Telescopi Joan Oró (TJO), situat a lObservatori Astronòmic del Montsec a Lleida.

 

jghj
                                                                Imatge de BepiColombo. (C) ESA/JAXA

BepiColombo és una missió conjunta de l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Japonesa d’Exploració Aerospacial (JAXA) al planeta Mercuri, que es troba en òrbita des de l’octubre de 2018. És la primera missió europea a Mercuri, on de moment només han arribat dues sondes de la NASA. L’objectiu de la missió, que té previst arribar a Mercuri al 2025, és realitzar un estudi exhaustiu del planeta i descriure’n tant la superfície i atmosfera externa com l’estructura interna, el camp magnètic i la magnetosfera. 

La coordinació del seguiment de BepiColombo va sorgir a partir d’una proposta de la pròpia Agència Espacial Europea. Els investigadors van fer servir la informació sobre la trajectòria de la nau i la magnitud esperada per a seguir l’objecte durant el seu pas. Un dels principals reptes va ser la gran velocitat i la poca alçada a la qual es movia la sonda, a poc més de 10.000 quilòmetres d’altitud. Normalment, els telescopis realitzen un seguiment dels objectes astrals compensant el moviment de rotació terrestre. Però en aquest cas, com que la velocitat aparent de la BepiColombo era molt alta, era necessari que els telescopis seguissin la nau durant les exposicions. Per a poder indicar al telescopi on havia d'observar en cada moment, els científics van haver de calcular una aproximació de la òrbita de la nau, com si fos un asteroide que s'apropa a la Terra.

Amb aquest càlcul aproximat, els investigadors van poder preparar les observacions a alguns dels telescopis que l’Agència Espacial Europea utilitza habitualment; el telescopi català Joan Oró, el telescopi Zadko a Austràlia i els observatoris Springbok i Polònia, a Namíbia i Xile respectivament. Aquest últim els va permetre captar l’entrada i sortida de BepiColombo a l’ombra de la Terra, i tant el telescopi Zadko com el Joan Oró van poder fer-ne el seguiment durant els dies posteriors. Des de territori peninsular, la missió va ser visible creuant el cel des del sud-est cap al sud-oest, entre les 5.30 i les 6.30h del matí. El punt més proper del l’aproximació es va produir a les 6:25 del matí, quan BepiColombo va passar a 12.700 quilòmetres del nostre planeta.

La campanya dobservacions del telescopi Joan Oró la va liderar l'astrònom de l'ICCUB Toni Santana-RosDedicat a l’observació d’exoplanetes, estrelles i altres objectes i fenòmens del sistema solar, el Joan Oró és el telescopi més gran i tecnològicament avançat de Catalunya, i es pot controlar tant presencialment com a distància. El telescopi està científicament coordinat per investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i forma part de l'Observatori Astronòmic del Montsec que dirigeix l'investigador del nostre institut Marc Ribó

 

 

Tal i com ens explica el Toni Santana-Ros, aquesta campanya d’observacions tenia tres objectius clars, els dos primers relatius a l’activitat de la ESA en torn als objectes propers a la Terra, coneguts amb les sigles en anglès NEO (per near-Earth object). ’“En primer lloc, els investigadors volien comprovar l’efectivitat de la xarxa dels telescopis de la ESA dedicats a observar de manera coordinada objectes molt propers a la Terra, que poguessin estar a punt d’impactar-hi. A més, es volia aprofitar per fer divulgació sobre la missió i les activitats que l’Agència Espacial fa en torn al monitoratge d’asteroides perillosos”, explica Santana-Ros. En quant al tercer objectiu de la missió, ens comenta, “Des d'un punt de vista més científic, ens interessava poder prendre mesures astromètriques i fotomètriques de l'objecte, per a poder validar els models que fem servir per a determinar els paràmetres físics dels asteroides perillosos que s'acosten a la Terra. Nosaltres disposem d’uns models que, quan observem un objecte d'aquest tipus, ens permeten determinar-ne certes característiques com la mida, massa o densitat entre d’altres, tot fent una sèrie de suposicions, com per exemple sobre l'albedo. També podem calcular la distància de l'objecte a la Terra i la seva trajectòria. Com que tots aquests valors són coneguts amb molt detall per la sonda BepiColombo, fer-ne un seguiment ens permetrà comparar-los amb els valors que obtenim a través dels nostres models, i així veure’n l’eficàcia i la ‘bondat’”. L’objectiu dels investigadors és poder publicar un anàlisi sobre la validesa dels seus mètodes.

En el transcurs de l’apropament, la sonda BepiColombo també va agafar imatges de la Terra, apropant-se a una velocitat de 100.000 quilòmetres per hora.

 

bepic
Imatge captada per la Sonda BepiColombo. (C) ESA/JAXA
bepic2
Imatge de la Terra captada per la sonda BepiColombo. (C) ESA/JAXA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Per a més informació, podeu llegir-ne la noticia de l’Agència Espacial Europea o consultar les infografies sobre BepiColombo.

Trobareu més informació sobre el telescopi Joan Oró a la pàgina web de l’Observatori Astronòmic del Montsec.

Activitats i Notícies relacionades

Materials relacionats