El proper 21 de desembre, els dos planetes més grans del sistema solar, Júpiter i Saturn, es trobaran molt propers al cel. És el que astrònoms anomenen una conjunció planetària.
Les conjuncions entre Júpiter i Saturn es produeixen aproximadament cada 20 anys. Aquest número surt de tenir en compte els períodes de revolució al voltant del Sol d’ambdós planetes: 11,8 anys per Júpiter i 29,5 per Saturn. Així la darrera conjunció entre aquests dos planetes va ser el 28 de maig del 2000, i per la propera haurem d’esperar fins el 31 d’octubre del 2040. Però mentre que al 2000 i al 2040 la separació entre els plantes es superior a un grau, el 21 de desembre només serà de 6 minuts d’arc. De fet, és la conjunció més propera des del 1623. Per comparació, pensem que el diàmetre de la Lluna plena és de 0,5 graus o 30 minuts d’arc.
Com observar la conjunció
Tant Júpiter com Saturn són planetes fàcilment visibles a ull nu. Júpiter (magnitud -2) serà una mica més brillant que Saturn (magnitud 0.6) durant la conjunció. Haurem d’esperar a que es faci fosc i mirar en direcció sud-oest. No ens podem distreure massa, ja que a les 19:46, tan sols un parell d’hores després que ho faci el Sol, ambdós planetes es pondran. Com a referència, a les 18:30, es trobaran a una alçada de poc més d’11 graus per sobre de l’horitzó. Caldrà doncs tenir un horitzó lliure d’obstacles en la direcció sud-oest per poder gaudir de la conjunció fins a la posta dels planetes.
![Júpiter i Saturn](/sites/serviastro/files/inline-images/imatge1.jpg)
Si disposem d’un telescopi, ambdós planetes seran visibles simultàniament al camp de l’ocular, si no treballem amb masses augments.
![Júpiter i Saturn2](/sites/serviastro/files/inline-images/imatge2.jpg)
![Júpiter i Saturn3](/sites/serviastro/files/inline-images/imatge3.jpg)
Algunes dades
Les següents dades estan calculades per Barcelona. Si les voleu per qualsevol altra localitat, feu servir la web https://serviastro.ub.edu/el-cel-del-dia
Hora |
|
ALÇADA |
|
17:25 |
Posta de Sol |
20 |
Júpiter i Saturn encara invisibles a ull nu. |
17:57 |
Final crepuscle civil (Sol 6 graus sota de l’horitzó) |
16 |
Júpiter i Saturn visibles amb dificultat a la llum del crepuscle. |
18:31 |
Final crepuscle nàutic (Sol 12 graus sota de l’horitzó) |
11 |
Júpiter i Saturn clarament visibles. |
19:05 |
Final crepuscle astronòmic (Sol 18 graus sota de l’horitzó) |
6 |
Júpiter i Saturn visibles, molt baixos sobre de l’horitzó |
19:46 |
Posta de Júpiter i Saturn |
0 |
|
*Alçada de Júpiter/Saturn sobre de l’horitzó en graus
Imatges de la conjunció des de Barcelona
![Imatge de la conjunció de Saturn i Júpiter des de Barcelona](/sites/serviastro/files/inline-images/IMG_8309.jpg)
Crèdits: Eduard Masana
![Imatge de la conjunció de Saturn i Júpiter des de Barcelona](/sites/serviastro/files/inline-images/Jup_180217c.jpg)
Crèdits: Eduard Masana
Sobre l'autor
L’Eduard Masana és astrònom i investigador del grup de Gaia a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. Durant els darrers anys ha desenvolupat el simulador de Gaia GASS i la seva recerca està centrada en determinar paràmetres físics estel·lars a partir de dades fotomètriques. Masana també participa activament en activitats de divulgació, duent a terme des de xerrades a observacions astronòmiques, i és el creador de l’aplicació Eclipsi 2.0, per al càlcul d'eclipsis i trànsits planetaris. La seva activitat divulgativa posa l’èmfasi particularment sobre Gaia, amb l’objectiu de donar a conèixer la missió al públic general, estudiants o aficionats a l’astronomia. És membre del consell editor del portal de divulgació Gaiaverse.