Per on s’amaga el Sol? Com distingir una estrella d’un planeta? Eclipsi lunar: quan hi ha un?

Credits
viswamithraamateurastronomers@gmail.com LCOEPO2022B-006
Published

El passat divendres 5 de maig a les 20:30 es va reunir una vintena de persones a la Seu Vella per respondre tres preguntes relacionades amb l’astronomia:


•    Per on s’amaga el Sol? Sempre per l’oest?

•    Com distingir una estrella d’un planeta?


•    Quan passa un eclipsi lunar? Quina importància ha tingut històricament els eclipsis?

 

 

 

 


 

: Fotografia general des de la Seu Vella de la quedada astronòmica del 5/5/23
Imatge 1: Fotografia general des de la Seu Vella de la quedada astronòmica del 5/5/23. Crèdits: INS Lladonosa

 

La primera pregunta ha estat una resposta amb dades empíriques preses amb dues altres sessions observacionals (una d’elles ja explicada en aquest bloc: https://serviastro.ub.edu/noticies/linstitut-josep-lladonosa-el-nou-membre-del-projecte-faulkes). Durant els equinoccis sí que va amagar-se justament per l’oest, però al solstici d’hivern la seva trajectòria s’havia desviat 23º del zenit fent que s’amagues poc més de 30º cap al Sud. Ara, en aquesta última observació, el Sol s’ha amagat uns graus més cap al nord. La resposta de per què no s’amaga sempre exactament per l’oest el Sol és causa de la inclinació de l’eix de rotació terrestre tal com mostra la següent figura:

per on s’amaga el Sol [consultat 8/5/23] https://hinode.pics/lang/es/maps/sun
Imatge 2: Per on s’amaga el Sol [consultat 8/5/23] https://hinode.pics/lang/es/maps/sun 

 

inclinació terrestre [consultada 8/5/23] https://es.wikipedia.org/wiki/Eje_terrestre

Imatge 3: Inclinació terrestre [consultada 8/5/23] https://es.wikipedia.org/wiki/Eje_terrestre

com es rep els rajos solars a la terra [consultada 8/5/23] http://astronomia.net/cosmologia/lec117.htm

Imatge 4: com es rep els rajos solars a la terra [consultada 8/5/23] http://astronomia.net/cosmologia/lec117.htm

 

Com distingir els diferents cossos celestes? Doncs el professor Arbó va compartir un diagrama de flux molt senzill (us el deixem tot seguit) per poder distingir-los. I resumint, un planeta no fa pampallugues i les estrelles sí. Gràcies això vam poder albirar Mart i Venus.
Finalment van intentar veure l’eclipsi parcial de Lluna que hi havia. Esperaven veure poc (tal com va passar a l’entrada de l’eclipsi solar del 25 d'octubre del 2022: https://serviastro.ub.edu/materials/llibres-i-manuals/observacions-de-leclipsi-parcial-de-sol ). Però els núvols ho van impedir. No obstant això, va donar temps per fer tertúlia sobre la importància dels eclipsis al llarg de la història i el per què passen:

 

  • Gràcies als eclipsis Aristarc de Samos i després Hiparc de Nicea (s. II aC) van poder calcular amb poc error la distància Terra-Lluna.
  • Al s. XVII les teories implantades no explicaven bé els eclipsis, en canvi les 3 lleis de Kepler sí... Així que van ajudar a consolidar aquestes lleis i eliminar l’heliocentrisme.
  • També gràcies a ells es va poder descobrir l’heli (He) (amb la corona d'un eclipsi solar).
  • Al 1918 es va poder confirmar la teoria de la relativitat d'Einstein que havia predit només 4 anys abans, també gràcies a un eclipsi.
  • I, sobretot, els eclipsis ens fan formular-nos preguntes i pensar respostes. Què més útil que això?
     
Imatge 6: diagrama de flux d’identificació de cosos celests. Traducció de https://www.facebook.com/astronomiaas
Imatge 6: diagrama de flux d’identificació de cosos celests. Traducció de https://www.facebook.com/astronomiaas