L’astronomia i la navegació sempre han estat íntimament lligades. Des de temps ancestrals els i les navegants han mirat a la volta celeste per a orientar-se. Avui dia, la contaminació lumínica i la navegació electrònica (GPS), ens impedeixen gaudir i aprendre dels cels nocturns i del paisatge d’estrelles i constel·lacions que tenim en el nostre firmament, i que fins fa molt poc utilitzaven els nostres avantpassats per orientar-se.
Però els astres no sols han estat un símbol pràctic per als navegants i els científics, també han estat una font d’inspiració per als artistes. Les representacions del cosmos han evolucionat, des de les primeres pintures, fins a obres contemporànies que exploren l’espai i el temps. Els astres, en la seva majestuositat i misteri, han estat símbol del diví, l’etern, i el desconegut, inspirant creacions que reflecteixen tant la sorpresa com la reflexió filosòfica sobre el lloc de l’ésser humà en l’univers.
Navegarem sota el cel del litoral per a endinsar-nos en el paisatge estel·lar. Descobrirem les estrelles, les constel·lacions, els planetes i els seus satèl·lits, que van recorrent la volta celeste durant la nostra navegació a bord del Sant Ramón (llaüt 1904).
Amb la participació de la Dra. Àngels Aran, del Dept. Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona; del Dr. Agustí Martí Mallofré, degà de la Facultat Nàutica de Barcelona i Capità de la Marina Mercant; i de l’artista Pedro Torres.
ACTIVITAT GRATUÏTA
Dijous 12 de desembre 17.30 a 21h
Sortida i arribada des del port de Mataró
Aquesta activitat és gratuïta, prèvia inscripció amb carta d’interès.
Com serà en navegació, tenim poques places disponibles, així que inscriu-te només si aquestes segura que pots assistir.
L’activitat està subjecta a canvis a causa de la meteorologia.
INSCRIPCIÓ
________________________________
Amb la participació:
Àngels Aran
L’Àngels Aran va estudiar Física a la Universitat de Barcelona, on s’hi va doctorar el 2007 (2007 i obtingué el premi extraordinari de doctorat de la UB). Després d’anys de post-doctorat, 3 d’ells al centre de l’Àgència Espacial Europea a Holanda, ara és professora agregada del departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona (UB). L’Àngels fa recerca en el camp de l’heliofísica i la meteorologia espacial des de fa més de 15 anys; principalment es dedica al l’estudi dels esdeveniments de partícules solars energètiques generats per erupcions solars (tant fulguracions com ejeccions de massa coronal). Ha dirigit tres tesis doctorals, té més de 50 articles de recerca publicats en revistes internacionals, és membre de les associacions americana i europea de geofísica, i és co-investigadora de l’instrument de partícules de la sonda espacial Solar Orbiter. L’Àngels ha estat investigadora principal d’un projecte de l’Agència Espacial Europea (ESA) i líder de grup en diversos projectes de l’ESA (5) i dels programes FP7 i H2020 de la Unió Europea (2). És membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB.
Agustí Martin i Mallofré
Degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona (UPC) i Ambaixador Organització Marítima Internacional (OMI).
Doctor en Marina Civil, Agustí Martin i Mallofré és Capità de la Marina Mercant.
Pedro Torres
Amb una obra centrada en l’ús de la imatge però també en objectes escultòrics i en instal·lacions de gran complexitat, Pedro Torres s’interessa per conceptes com temps, distància, memòria i llenguatge. Plantejats com a projectes de recerca i sovint incorporant aproximacions científiques, equilibra l’element conceptual amb l’estètica i la poètica, l’element metodològic amb la immediatesa de la intuïció. La imatge, entesa de la manera més àmplia, hi és present sempre, com a mecanisme, com a eina i com a concepte sobre el qual pivoten eixos com la relació entre la formació de la memòria i les imatges; els vincles entre imatge, història i llenguatge; i l’apropiació i descontextualització de la imatge.
________________________________
L’activitat es realitza en el marc del centenari del naixement de la Dra Maria Assumpció Català Poch (1925-2009), primera astrònoma professional en una universitat espanyola.
Maria Assumpció Català
Es llicencia el 1953 a la Secció de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB) on treballa com ajudant de classes pràctiques. L’any 1957 és nomenada Ajudant de la Secció d’Astronomia. Combina la seva tasca a la Universitat amb la de professora titular de matemàtiques a l’ensenyament secundari. És en aquest període que comença a treballar en l’observació diària de taques i protuberàncies solars des de l’Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB en col·laboració amb l’Observatorio Astronómico Nacional, dins de l’Any Geofísic Internacional. L’any 1971 defensa la seva tesi doctoral sobre el moviment de les estrelles del disc de la Via Làctia, i el 1974 guanya les oposicions de Professora Adjunta d’Astronomia a la Universitat de Barcelona que li permet dedicar-se exclusivament a l’ensenyament i la recerca a la Universitat, fins la seva jubilació el 1990. El 2004 es nomenada Professora Titular Emèrita a títol honorífic per la Universitat de Barcelona.
La seva recerca s’endinsa en el camp de l’astronomia de posició amb el càlcul i rectificació d’òrbites de cometes, en l’observació i seguiment diàri del Sol i també en el camp de la dinàmica galàctica i l’estudi dels sistemes estel·lars. Col·labora amb els departaments d’Història de la Ciència, la Càtedra de Tecnologies de l’Espai de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A nivell europeu, treballa en estades de curta durada a l’Institut Henri Poincaré de la Université Paris VI i a l’Observatoire de Meudon, dins del programa de Cooperació Científica Hispano-Francesa; promou la participació de la UB i col·labora en la primera reunió científica de la missió Hipparcos de l’ESA; representa Espanya en la comissió 46 per l’ensenyament de l’astronomia de la Unió Astronòmica Internacional, IAU. Dirigeix set tesis doctorals i onze de llicenciatura. D’entre les seves nombroses publicacions destaca el llibre Astronomia Esférica y Mecánica Celeste.
L’abril de 2009, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica com a professora universitària d’astronomia, física i matemàtiques. El 2016 es va donar el seu nom a un telescopi-aula al Parc Astronòmic del Montsec (Àger), el primer amb nom de dona en tot el territori espanyol.
Un telescopi catadiòptric de configuració Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre. Aquest telescopi. Aquesta iniciativa destaca el reconeixement durador del parc a les contribucions significatives de la Dra. Català en el camp de l’astronomia.
Coneix més sobre Maria Assumpció Català a través de la web del Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Facultat de Física, de la Universitat de Barcelona.