Recentment hem aconseguit sentir com l’espai i el temps vibren. Dos forats negres, en vertiginosa dansa fins a fusionar-se en un de sol, van trasbalsar l’estructura de l’espai i el temps al seu voltant amb una violència gairebé inimaginable, emetent una estranya música des d’una foscor llunyana. La detecció de les ones gravitatòries —la manera més comuna de referir-nos a aquesta troballa— culmina la revolució començada fa un segle en les nostres idees sobre la gravetat, l’espai i el temps, i l’estructura de l’Univers. Però també obre per a la humanitat una nova manera de concebre el cosmos. Igual que el pas del cinema mut al sonor va destapar formes d’expressió abans impossibles, la riquesa de qualitats amb què ara se’ns manifestarà l’Univers canviarà la nostra manera d’imaginar-lo.

Stephen Hawking ha estat un dels científics més brillants dels últims cinquanta anys, i un dels éssers humans més excepcionals que ha vist el nostre planeta. Fa quaranta anys ens va plantejar un enigma que encara ens té perplexos: ¿és possible l'oblit absolut en el nostre univers?

Roberto Emparan y Andrés Gomberoff en conversación con Dante Trujillo Roberto Emparan en conversación con Clara Elvira Ospina

Roberto Emparan adelanta una investigación sobre la gravedad cuántica, que entreteje la relación entre la teoría de supercuerdas y la relatividad, además de escribir libros de divulgación científica. En Iluminando el lado oscuro del universo (2018) Emparan se sumerge en las nuevas preguntas que se hace la física gracias al conocimiento que hemos adquirido sobre fenómenos como los agujeros negros o las ondas gravitatorias. Esta conversación permitirá a los espectadores acercarse a diferentes incógnitas sobre el universo, tan misteriosas como fascinantes.