Descobert el tercer objecte interestel·lar: 3I/ATLAS

Publicada


Un equip internacional d’astrònoms ha anunciat el descobriment d’un nou visitant interestel·lar: 3I/ATLAS, el tercer objecte conegut procedent de fora del nostre sistema solar. Detectat l’1 de juliol de 2025 pel telescopi ATLAS, situat a Xile, aquest descobriment representa un pas important en l’estudi de cossos celestes d’origen extrasolar.

3I/ATLAS se suma als emblemàtics 1I/‘Oumuamua (2017) i 2I/Borisov (2019), però presenta característiques pròpies que el fan especialment interessant. A diferència d’‘Oumuamua, que tenia una forma enigmàtica i no mostrava activitat visible, i de Borisov, que es comportava com un cometa clàssic, 3I/ATLAS sembla ser un objecte gran, lleugerament actiu, amb una superfície rogenca i una brillantor força estable.

Amb un diàmetre estimat de fins a 20 quilòmetres, és considerablement més gran que els seus predecessors. Es desplaça a una velocitat de 60 km/s, una dada que confirma el seu origen interestel·lar. La seva trajectòria i composició ofereixen pistes valuoses sobre la diversitat de sistemes planetaris més enllà del nostre.

“3I/ATLAS representa la millor oportunitat que hem tingut fins ara per estudiar un objecte format fora del nostre sistema solar. És gran (i per tant brillant), actiu, i serà visible durant els pròxims mesos, cosa que ens assegura temps suficient per observar-lo. Tots estem molt il·lusionats amb aquesta oportunitat, ja que s’espera que generi una gran quantitat de dades. Fins i tot telescopis de mida mitjana podran estudiar aquest objecte fascinant”, explica Toni Santana-Ros, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de la Universitat d'Alacant i coautor de l’estudi.

Les primeres observacions indiquen que 3I/ATLAS té una tonalitat rogenca similar a la d’‘Oumuamua i mostra signes febles d’activitat cometària. La seva corba de llum —la variació de brillantor al llarg del temps— és sorprenentment plana, fet que podria indicar una forma més esfèrica o una rotació molt més lenta. També és possible que l’activitat observada estigui emmascarant la rotació del nucli.

L’objecte serà observable des de la Terra fins al setembre de 2025, quan quedarà ocult darrere del Sol. Es tornarà a veure al novembre, oferint una nova finestra d’observació abans que abandoni definitivament el sistema solar.

Els investigadors fan una crida a la comunitat astronòmica internacional perquè continuï les observacions, tant des de telescopis terrestres com des de sondes espacials, incloses les que orbiten Mart, ja que 3I/ATLAS passarà a prop del planeta durant el seu màxim acostament al Sol.

Aquest descobriment ha estat documentat en un article científic publicat a arXiv:
Seligman, D. Z., Micheli, M., Farnocchia, D., et al. (2025). Discovery and Preliminary Characterization of a Third Interstellar Object: 3I/ATLAS. arXiv:2507.02757 [astro-ph.EP]. Disponible a: https://arxiv.org/abs/2507.02757

Activitats i Notícies relacionades

DART and ASI’s LICIACube at Didymos System
L’investigador Toni Santana-Ros col·labora amb la missió DART per a desviar un asteroide de la seva òrbita
Font
NASA
Idioma
CA

Encara que no ens n’adonem, trossets de pols i roca interplanetària toquen la Terra constantment. La majoria d'aquests fragments són inofensius i es cremen a l'atmosfera del nostre planeta. De tant en tant, alguns objectes més grans arriben a la superfície, causant danys locals o, en casos extrems, devastacions massives.

L’ICCUB a la I Trobada Astronòmica de Cerdanya
L’ICCUB a la I Trobada Astronòmica de Cerdanya

L’investigador Toni-Santana Ros de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB participarà a la

A càrrec de
Toni Santana-Ros , ICCUB-UA
Lloc
Local Social d'All, Puigcerdà
Hora
Conferències
Obert a tots els públics
Impacte coet de la missió xinesa Chang’e 5-T1 a la Lluna
Impactes lunars a RAC1 amb Toni Santana-Ros
Idioma
CA

Avui divendres 4 de març està previst que es doni l’impacte del coet que va llançar la missió xinesa Chang’e 5-T1 a la Lluna. En concret, la col·lisió tindrà lloc a les 13h i 25 minuts i 58 segons a la cara oculta del nostre satèl·lit, així que no serà observable des de la Terra.