Aurores boreals captades per una astrofísica llançarotenya de l'ICCUB a l'Observatori Roque de Los Muchachos

Crèdits
Mar Carretero Castrillo (ICCUB)
Publicada

La nit del 10 de maig es van poder visualitzar aurores boreals des de les Canàries. Això ha estat possible degut a una tempesta solar molt intensa (de grau 5).

El Sol té cicles d'activitat: cada 11 anys hi ha un màxim dactivitat solar. Aquest any 2024 estem en un màxim d'activitat solar, que és més extrem del normal, i que ha permès veure aurores boreals a moltes parts del món, inclosa les Canàries. Típicament les aurores es veuen al nord o sud del planeta, però la intensitat extrema de la darrera tempesta solar ha fet que siguin visibles fins i tot a latituds com la de Canàries (28º N).


Sobre les imatges


Les imatges han estat preses entre les 1:00 i les 5:00 de la matinada de l'11 de maig a L'Observatori del Roque de Los Muchachos a La Palma (28º N). A les imatges surten els telescopis MAGIC amb les aurores de fons. També hi ha algunes imatges del telescopi LST, on l'aurora es veu reflectida als seus miralls. La imatge més impressionant és la del telescopi LST, amb el reflex de l'aurora als seus miralls i la Via Làctia darrere. Les imatges van ser realitzades simplement amb un mòbil usant 32 segons d'exposició.

Aurores boreals Roque de Los Muchachos Maig 2024


 

Sobre les aurores


Les aurores estan provocades per l'activitat solar. El sol, de tant en tant, té emissions de matèria (com erupcions), que s'anomenen ejeccions de massa coronal. En aquestes ejeccions s'emeten gran quantitats de partícules que viatgen cap a l'espai a velocitats molt altes. Si les ejeccions tenen lloc a la direcció de la Terra, és quan tenim els fenòmens de les aurores boreals. Les partícules del Sol estan carregades elèctricament i el camp magnètic de la Terra les captura i les envia cap als pols magnètics (nord i sud). És allà on les partícules impacten contra molècules d'aire i provoquen les llums típiques de
les aurores (verd i vermell).

 

Les podrem tornar a veure?


Les partícules ejectades triguen uns dies a arribar fins a la Terra. Hi ha hagut més erupcions intenses les últimes hores així que s'esperen noves aurores els propers dies.
N'hi haurà més? Sí. Les podrem veure? Depèn. Les previsions de les tempestes solars més intenses han estat les de la nit passada. Les alarmes previstes per a la matinada que ve són menys intenses (de grau 3). Tot i això, si vols intentar observar-les el millor és buscar un lloc molt fosc, si pot ser alt, sense núvols i sense calima. En cas que et decideixis sortir aquesta nit, es troben mirant cap al nord. A primera vista són molt
tènues, però fent fotos de llarga exposició es poden aconseguir molt bons resultats.

 

Sobre l'autora


Mar Carreteiro Castrillo, de Lanzarote, és astrofísica i està fent el doctorat en astrofísica d'altes energies a la Universitat de Barcelona. En la seva investigació treballo amb els telescopis MAGIC, que són a l'Observatori del Roque de Los Muchachos. Durant aquest mes de maig treballa en observacions nocturnes amb aquests telescopis i per això va poder fer aquestes imatges tan espectaculars!

Activitats i Notícies relacionades

Astronomia, navegació i art

L’astronomia i la navegació sempre han estat íntimament lligades.

A càrrec de
Varis
Lloc
Sortida i arribada des del port de Mataró
Hora
Altres
Obert a tots els públics
test
Nit de la Recerca - L'Univers és ple de colors: l'astrofísica a través de múltiples mirades
Nit de la Recerca - L'Univers és ple de colors: l'astrofísica a través de múltiples mirades
En aquest diàleg a múltiples bandes, diferents investigadors joves en astrofísica explicaran la seva manera d'observar els astres i les galàxies. Aquests objectes emeten molts tipus diferents de llum, i no només llum! Això permet que els poguem mirar de maneres molt diferents, a través de molts "missatgers" que són emesos i que viatgen per l'Univers fins a nosaltres.
A càrrec de
Varis
Hora

Materials relacionats

Premsa Radio i TV
Josep Comas Solà, un vigía del espacio
El documental d'Álvaro Soto recorre la vida i obra d'aquest extraordinari astrònom amb l'ajuda dels professors d'Història de la Ciència, Antoni Roca-Rosell i Pedro Ruiz-Castell. Intervé també l'actual director de l'Observatori Fabra i catedràtic de Física Quàntica i Astrofísica, Jorge Núñez.
Autor
Varis
Font
Documentos, Ràdio4, RNE
Idioma
ES
Exposicions
Telescopi Assumpció Català
Exposició que ret homenatge a Maria Assumpció Català, que va ser la primera professora numerària astrònoma a la universitat espanyola.
Idioma
CA