Del 22 al 27 de juliol, la ciutat de Barcelona acollirà la 26a Conferència Internacional de Física Atòmica (ICAP2018), el congrés més important d'aquest àmbit a escala internacional, que inclourà la participació de sis premis Nobel de Física.
Organitzada conjuntament per la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i la Universitat Politècnica de Catalunya, la conferència tindrà lloc al Palau de Congressos de Barcelona i acollirà experts d'arreu del món, que compartiran resultats i visions sobre física atòmica, i aprofundiran en temes com ara computació i comunicació quàntica, gasos quàntics, rellotges atòmics i metrologia quàntica, camps intensos i ciència ultraràpida, entre altres qüestions.
El primer congrés de la ICAP es remunta a l'any 1968. D’ençà de llavors, s’ha anat posicionant fins a convertir-se avui en dia en un dels fòrums de referència a escala mundial. Cada dos anys, els participants al congrés tenen l'oportunitat de compartir i discutir els nous descobriments en el camp de la física atòmica, un àmbit de recerca que des dels seus inicis ha aconseguit evolucionar de manera inesperada i obrir un món nou respecte a la comprensió de l'estructura atòmica, la generació de llum làser, el desenvolupament de tècniques de refredament i confinament d'àtoms i ions, i l'obtenció de condensats de Bose-Einstein i gasos degenerats de Fermi, entre d'altres.
Tal com expliquen els organitzadors de la ICAP 2018 Maciej Lewenstein (ICFO), Veronica Ahufinger (UAB) i Bruno Julià Díaz (ICCUB), «la ICAP és la conferència més important de física atòmica. Els resultats que es debaten en aquest fòrum representen la crème de la crème de la recerca contemporània, tant pel que fa a les fronteres fonamentals com als desafiaments tecnològics».
Com a activitat prèvia al congrés, durant aquesta setmana la Facultat de Física de la UB acull la ICAP Summer School 2018, en la qual participen un centenar d'estudiants de doctorat i joves investigadors de tot el món, així com experts de l'àmbit de la física atòmica com el premi Nobel de Física William D. Phillips o l'investigador de l'Institut Max Planck (Alemanya) Ignacio Cirac.
Aquest any, i de manera paral·lela al congrés central, la ICAP organitzarà dos esdeveniments especials, tant per als assistents a la conferència com per al públic general: una taula rodona amb sis premis Nobel del camp de la física atòmica i la presentació del nou sistema internacional d’unitats.
Taula rodona amb sis premis Nobel
El primer acte tindrà lloc el dimarts 24 de juliol a les 18 h i hi participaran sis premis Nobel, que donaran a conèixer i debatran les diferents visions sobre les tendències en el seu camp, així com les troballes que s'han obtingut recentment i els futurs descobriments que es pot esperar. Els premis Nobel que participaran en aquesta sessió són:
- Claude Cohen-Tannoudji: va guanyar el Nobel el 1997 pel desenvolupament del mètode que permet refredar i atrapar àtoms amb llum làser
- William D. Phillips: el 1997 va ser guardonat amb el Nobel juntament amb Cohen-Tannoudji
- Wolfgang Ketterle: reconegut amb el premi Nobel el 2001 per l'obtenció de condensats de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins
- Roy J. Glauber: premi Nobel el 2005 per les seves contribucions a la teoria quàntica de coherència òptica
- Theodor W . Hänsch: va guanyar el Nobel de Física el 2005 per les seves contribucions al desenvolupament de l'espectroscòpia de precisió basada en el làser incloent tècniques de pentinat de freqüències
- Serge Haroche: premi Nobel el 2012 pel desenvolupament de mètodes que permeten mesurar i manipular sistemes quàntics individuals
Presentació del nou sistema Internacional d'unitats
El segon esdeveniment en el marc de la ICAP tindrà lloc el dijous 26 de juliol a les 19.30 h. Hi participaran els premis Nobel William Phillips i Vanderlei Bagnato, que presentaran el nou sistema internacional d'unitats (SI). En aquest nou sistema mètric —que entrarà en vigor el 2019—, quatre de les unitats que utilitzem (el quilogram, l'ampere, el kelvin i el mol) es redefiniran en termes de constants físiques de la natura, basant-se en valors numèrics fixos de la constant de Planck (h), la càrrega elemental (i), la constant de Boltzmann (kB) i el nombre d'Avogadro (NA), respectivament. En aquesta conferència s'explicarà el significat i la gran importància d'aquest canvi i es faran algunes demostracions sobre com es posaran en pràctica algunes de les noves definicions.
Aquest segon acte ha estat possible gràcies a la Càtedra Ignacio Cirac - Fundació Catalunya la Pedrera a l'ICFO, així com a la Fundació Cellex.
ENLLAÇOS RELACIONATS: