Conferències

Henrietta Leavitt, la llavor per descobrir el món extragalàctic

Títol
Henrietta Swan Leavitt
A càrrec de
Carme Jordi, ICCUB-IEEC
Data
Hora
Idioma
CA
Correu de contacte
divulgacio@icc.ub.edu
Obert a tots els públics

Henrietta Swan Leavitt va viure a primers del segle XX i va treballar a l’Observatori de Harvard, on formava part del grup de «dones computadores». Durant anys va mesurar la variació de la lluminositat d’algunes estrelles als Núvols de Magallanes, cosa que la va portar a descobrir la relació entre la lluminositat de les estrelles i el període de la variació. Aquesta relació és la que fem servir per calcular distàncies en les galàxies i la que ha permès mesurar l’Univers.

L’astrònoma Carme Jordi (ICCUB-IEEC) ens presenta el personatge d’Henrietta Leavitt a la tercera edició de «Dones de ciència retrobades en la història», una iniciativa que té l’objectiu de donar a conèixer a algunes de les moltes científiques que al llarg de la història han estat oblidades pels llibres de text, els articles de divulgació o els mitjans de comunicació, endinsant-nos en la societat i l’entorn en els quals van desenvolupar la seva feina.

 

XERRADA «HENRIETTA LEAVITT, LA LLAVOR PER DESCOBRIR EL MÓN EXTRAGALÀCTIC»

En aquesta xerrada descriurem el personatge d’Henrietta Leavitt en el context de l’època i la seva feina a l’Observatori de Harvard. Descriurem també el descobriment de la relació entre el període de variació de la lluminositat de les estrelles i aquesta lluminositat que encara avui es fa servir per mesurar distàncies a l’Univers. Arran d’aquest descobriment, el 1920 hi va haver un gran debat sobre si totes les estrelles són de la Via Làctia o si hi ha més d’una galàxia a l’Univers. No es va arribar a cap conclusió. Ara sí que sabem que les estrelles formen part de galàxies i que n’hi ha milions i milions a l’Univers; la nostra galàxia només és una de les moltes que existeixen.
Henrietta Leavitt va ser una dona malaltissa que va morir jove i que no va veure reconegut el seu descobriment amb un premi Nobel, com s’hauria merescut. Sense el seu descobriment no hauríem apamat l’Univers.

A càrrec de Carme Jordi (ICCUB-IEEC)

Quan? Dimarts, 8 de febrer a les 17h

On? Aula Ramón y Cajal de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

Activitat gratuïta, amb prioritat per a membres d'Alumni UB. Inscripcions aquí.

 


Sobre l’autora

L'astrònoma Carme Jordi és catedràtica del Departament de Física Quàntica i Astrofísica i de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. La seva investigació es centra al voltant de la missió espacial de la Agència Espacial Europea (ESA, en anglès), Gaia, la qual té per objectiu crear el mapa tridimensional més gran i precís de la nostra Galàxia fent un sondatge a mil milions d’estrelles amb una precisió sense precedents en la posició i moviment. La Carme Jordi participa activament en diverses activitats de divulgació com el programa "Toc-Toc" de la UBDivulga, és professora de la Universitat de l'Experiència de la UB i imparteix xerrades sobre astronomia a diverses associacions i entitats.

Activitats i Notícies relacionades

art_i_astronomia
Art i Astronomia: Entrevista a Josep Manel Carrasco
Font
https://www.ivoox.com/art-i-astronomia-audios-mp3_rf_71190284_1.html
Idioma
CA

 

L'investigador de l'ICCUB parla sobre "Art i Astronomia" al programa de Ràdio Sant Boi La República Santboiana.

 

L'astrònom Josep Manel Carrasco parla de la representació de l'astronomia en les pintures al llarg de la història en el programa "La república santboiana" de ràdio Sant Boi.