Recentment hem aconseguit sentir com l’espai i el temps vibren. Dos forats negres, en vertiginosa dansa fins a fusionar-se en un de sol, van trasbalsar l’estructura de l’espai i el temps al seu voltant amb una violència gairebé inimaginable, emetent una estranya música des d’una foscor llunyana. La detecció de les ones gravitatòries —la manera més comuna de referir-nos a aquesta troballa— culmina la revolució començada fa un segle en les nostres idees sobre la gravetat, l’espai i el temps, i l’estructura de l’Univers. Però també obre per a la humanitat una nova manera de concebre el cosmos. Igual que el pas del cinema mut al sonor va destapar formes d’expressió abans impossibles, la riquesa de qualitats amb què ara se’ns manifestarà l’Univers canviarà la nostra manera d’imaginar-lo.
Sobre l'autor
El Roberto Emparan és investigador ICREA a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, és un dels nostres físics més reconeguts internacionalment en el camp de la gravetat, els forats negres i les teories de supercordes. La seva recerca se centra en l’estudi de la gravetat, l’estructura de l’espai-temps, i els forats negres, tant en els aspectes clàssics com quàntics. Ha publicat prop de 100 articles d’investigació i impartit més de 150 xerrades i conferències convidades sobre forats negres, teoria de cordes i cosmologia.
