Les galàxies massives són una de les poblacions predominants en el nostre Univers d’avui dia. Com s’han arribat a formar aquests objectes gegants és encara un dels grans enigmes en el camp de la formació i evolució de galàxies.
El model actualment més acceptat explica que es formen en dues fases: una primera fase molt violenta i ràpida que forma un nucli molt compacte i massiu, seguida d’una fase anomenada d’acreció, ja que s’acumulen les noves estrelles només al voltant d’aquest nucli, a causa de la interacció amb altres galàxies de menor massa.
Els models prediuen que un 0.1% de les galàxies massives haurien d’ometre aquesta segona fase en la seva evolució, mantenint-se compactes i massives, com a relíquies del passat. Trobar una d’aquestes galàxies relíquia seria, doncs, una prova irrefutable que els models de formació funcionen, i a més a més una eina valuosíssima per poder espiar com eren els processos de formació quan l’Univers era molt jove, però des de la comoditat d’estar a l’Univers local.
Sobre l'autora
Anna Ferré-Mateu va cursar la seva llicenciatura en Físiques entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la de La Laguna, on s’hi va quedar pel Màster i posteriorment, el doctorat, en Astrofísica. La seva tesi doctoral (2013) tracta de caracteritzar les propietats estel·lars de galàxies de diverses famílies en diferents èpoques de l’Univers, en particular, enfocant-se en les galàxies més massives. D’illa en illa, va passar de Tenerife a Hawaii, on va treballar durant tres anys com a postdoc al telescopi japonès Subaru, a la recerca de galàxies relíquies massives. Més tard, va anar a treballar amb un postdoc de dos anys, a Swinburne Univsersity of Technology, Melbourne, Australia, on va començar a investigar les galàxies de més baixa massa i també les misterioses galàxies ultradifuses. Des de setembre 2018 que està un altre cop a Barcelona, a l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, amb una beca ‘Junior Leader La Caixa”, on segueix investigant els misteris de l’Univers poc lluminós.
