Els autors de l’estudi han revelat imatges detallades de Pallas, incloent-ne també de la seva superfície plena de cràters, per primera vegada.
L’asteroide Pallas és el tercer objecte més gran de l’anomenat cinturó d’asteroides, i va ser el segon objecte del sistema solar en ser descobert l’any 1802. Des de llavors se n’han descrit diverses característiques com la seva òrbita o inclinació, però es desconeixien els seus detalls, com el tipus de superfície, el seu origen i radi, o es tenia dubtes sobre la seva densitat.
Un dels principals problemes que es troben els investigadors alhora de descriure les característiques de determinats objectes del Sistema Solar és que les úniques dades que se’n tenen son les obtingudes a través de l’òptica adaptativa, “fotografies” preses des de la Terra. Aquest nou estudi ha fet servir aquestes imatges fotomètriques captades amb el telescopi VLT/SPHERE juntament amb models de reconstrucció en 3D. El VLT, conegut com a Telescopi Molt Gran (literalment, per les seves sigles en anglès) és un sistema de quatre telescopis òptics separats, al desert d’Atacama al nord de Xile. Utilitza l’instrument SPHERE, un sistema d’òptica adaptativa d’alt contrast dedicat al descobriment i estudi d’exoplanetes.
El Toni Santana- Ros és investigador post-doctoral al grup Sistema Solar i Cossos Menors del nostre Institut. El Toni va coordinar el seguiment de les imatges fotomètriques durant el primer any del projecte. El seu grup va encarregar-se de processar les dades de la corba de llum, que un altre grup d’investigadors va fer servir per a construir un model en 3D. Aquests models permeten reconstruir aquelles parts no visibles en les “fotografies” obtingudes des dels telescopis, i obtenir-ne més informació per a fer càlculs que només amb les imatges fotomètriques no serien possibles.
El Toni ens explica, “Combinar l’òptica adaptativa i els models en 3D proporciona informació sobre certes àrees de l’objecte que poden quedar ocultes en les imatges òptiques. A més a més, fer servir el model juntament amb les imatges permet escalar els objectes i calcular-ne característiques com el radi. Aquesta vegada hem pogut mesurar-ne la densitat, que era una mesura que encara no estava consensuada entre els acadèmics”.
Aquest estudi aporta informació sobre l’origen i evolució de Pallas. Els científics han vist que la superfície és plena de cràters, fet que indica que ha patit molts impactes o col·lisions degut a que orbita de manera inclinada. Han pogut determinar que és de fet l’objecte amb més cràters del cinturó d’asteroides.
També van fer dues observacions addicionals; un punt curiosament brillant a l’hemisferi sud i una conca d’impacte a l’equador de l’asteroide. Els investigadors han pogut concloure que aquest impacte és el resultat d’una col·lisió fa 1.7 mil milions d’anys, feta per un objecte de entre 20 a 40 km2. En quant al punt brillant, els científics encara no estan segurs de què pot tractar-se però creuen que podria ser un gran dipòsit de sal.
Podeu llegir la nota de premsa completa a la web de l’Institut de Ciències del Cosmos i l’article original a la revista Nature Astronomy.