Un equip d'investigadors internacional, liderat per científics de l'Institut de Ciències del Cosmos i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona, ha caracteritzat amb gran definició la forma i estructura de l'anticentre galàctic.
Aquest estudi, publicat a la revista Astronomy and Astrophysics, ha estat possible gràcies a la utilització de les dades cinemàtiques del segon catàleg de Gaia, satèl·lit de l'Agència Espacial Europea, on a més de les posicions de 1.700 milions d'estrelles, inclou dades sobre la distància, el moviment i el color de més de 1.300 milions d'estrelles de la Via Làctia i de galàxies properes. Els investigadors han pogut observar de forma nítida l’anticentre galàctic on s’hi troben dues estructures del disc exterior de la galàxia, anomenades Anticenter Stream (ACS) i Galactic anticentre stellar structure (GASS, també conegut com a Monoceros), les quals són les estructures més prominents del cel llunyà després dels Núvols de Magallanes i Sagitari.
“Les noves dades del satèl·lit Gaia ens mostren amb exquisit detall el desordre que regna a les parts més externes de la Galàxia, obrint la possibilitat d'establir la connexió causal entre aquestes estructures llunyanes i les estructures que observem a prop del Sol.”, subratlla l’investigador Pau Ramos de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona.
Els investigadors han pogut confirmar que les dues estructures, ACS i GASS, han de ser part del disc de la Via Làctia. Aquesta conclusió suposa continuar amb el modelatge d’aquests fenòmens, i extraure’n tota la informació per construir-ne el marc teòric.
L'objectiu dels investigadors és formar una imatge coherent i unificada del disc extern de la galàxia, a la qual contribuirà l'esperat tercer catàleg de Gaia. La millora en la precisió de l’astronometria, així com l’increment en el nombre d’estrelles observades, especialment les més febles, i en velocitats radials mesurades ens permetrà sondejar l’anticentre galàctic com mai i avançar així en la comprensió de la història de la Via Làctia. També hi ha altres catàlegs importants en el camp, com poden ser SDSS-V, Subaru Prime Focus Spectrograph o WEAVE que aportaran molta més informació sobre la regió i permet dibuixar una imatge més exacta i clara del disc extern de la nostra galàxia.
Participació de l’equip de Barcelona
L’equip de l’ICCUB (UB-IEEC), dirigit per la catedràtica Carme Jordi i pels professors Xavier Luri i Francesca Figueras, del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, ha participat en la missió Gaia des dels inicis. El seu paper s’ha centrat en el disseny científic i tecnològic del projecte, en el desenvolupament del sistema de processament de les dades i en la producció de dades simulades.
Pel que fa a les dades que ara es presenten, l’equip de Barcelona coordina el grup que ha desenvolupat l’arxiu de la missió. També s’encarrega d’executar diversos processos clau de tractament de les dades que arriben diàriament del satèl·lit, primer pas per obtenir resultats d’ús científic com els que ara es fan públics. El grup també és responsable del procés d’emparellament de les diverses observacions d’una mateixa estrella, col·labora en el calibratge de la fotometria de les estrelles i participa de ple en l’explotació científica de les dades. Finalment, els investigadors catalans han tingut un paper rellevant en els anomenats performance verification papers, articles que es publiquen juntament amb les dades i en què se’n verifica la qualitat. En particular, han liderat quatre d’aquests articles i han tingut una participació rellevant en bona part de la resta.
L’equip Gaia de l’ICCUB (UB-IEEC), format per una trentena de científics i enginyers, va ser guardonat l’any 2013 amb el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències Experimentals i Tecnologia. Està integrat en el Consorci per al Processament i Anàlisi de Dades (DPAC), format per més de 400 persones d’una vintena de països europeus, i lidera la creació de l’arxiu de la missió. Alguns dels seus membres formen part del Gaia Science Team (GST), l’òrgan científic assessor de l’ESA.
Referència de l’article
P. Ramos, T. Antoja, C. Mateu, F. Anders, C.F.P. Laporte, J.A. Carballo-Bello, B. Famaey, R. Ibata. «The outer disc in shambles: blind detection of monoceros and the acs with gaia's astrometric sample». Astronomy & Astrophysics, febrer de 2021.
