Preguntes freqüents

 

Què és un eclipsi de Lluna?

La Lluna, com tots els cossos del Sistema Solar excepte el Sol, no produeix llum. Si habitualment la veiem és perquè sobre la seva superfície reflexa la llum que prové del Sol.

Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Això fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfície. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Quan la lluna s'endinsa per complet en l'ombra de la Terra hi ha un eclipsi total.

A part de l'ombra, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, però no de la font en la seva totalitat.

Posicions del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi lunar. Naturalesa de l'ombra i la penombra.
No està a escala.

Es pot donar el cas que la Lluna penetri sols en la penombra; en aquests casos el que té lloc és un eclipsi penombral de Lluna.

 

Quines són les fases d'un eclipsi?

Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit travessa, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importància, que s'enumeren a continuació:

• Primer contacte de la penombra (P1): La Lluna comença a endinsar-se en la penombra de la Terra. Inici de l'eclipsi i de la primera fase penombral.
• Segon contacte de la penombra: La Lluna s'endinsa totalment en la penombra de la Terra.
• Primer contacte de l'ombra (U1): La Lluna comença a endinsar-se en l'ombra de la Terra. Fi de la fase penombral i inici de la primera fase de parcialitat.
• Segon contacte de l'ombra (U2): La Lluna s'endinsa completament en l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la fase de totalitat.
• Tercer contacte de l'ombra (U3): La Lluna comença a emergir de l'ombra de la Terra. Final de la fase de totalitat. Inici de la segona fase de parcialitat.
• Quart contacte de l'ombra (U4): La Lluna emergeix per complet de l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la segona fase penombral.
• Tercer contacte de la penombra: La Lluna comença a sortir de la penombra de la Terra.
• Quart contacte de la penombra (P4): La Lluna surt per fi per complet de la penombra de la Terra. Final de la fase penombral i final de l'eclipsi.

En la llista anterior, entre parèntesis, apareixen els codis que es fan servir en els gràfics que consten en les fitxes que la NASA publica per a cada eclipsi i que es troben en les pàgines informatives de Serviastro.

Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de març de 2007.
Cortesia de F. Espenak, NASA's GSFC - 2006 April 20
http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html

 

Què es veu durant un eclipsi de Lluna?

Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, tot seguit el disc comença a entrar a la zona d'ombra pròpiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara està il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, això és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirà endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.

 

Què és la classificació de Danjon?

L'astrònom francès André-Louis Danjon va proposar una escala per avaluar l'aparença visual de la Lluna en un eclipsi: brillantor i color.

• L=0 : Eclipsis molt foscos (Lluna gairebé invisible, especialment al bell mig de la totalitat)
• L=1 : Eclipsis foscos, grisos o marronosos (els detalls sols poden distingir-se amb dificultat)
• L=2 : Eclipsis de color vermell òxid (ombra central molt fosca, però més brillant cap als costats)
• L=3 : Eclipsis de color vermell més brillant (l'ombra acostuma a tenir una vora groguenca)
• L=4 : Eclipsis de color vermell molt brillant, gairebé taronja (la vora de l'ombra té una tonalitat fins i tot blavosa)

Com es pot observar un eclipsi de Lluna?

Els eclipsis de Lluna són un dels fenomens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismàtics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels cràters de la superfície lunar.

Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Lluna?

Un eclipsi de Lluna es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit¹. Així­ doncs, i a diferència del que passa amb els eclipsis de Sol, els de Lluna poden veure's des de més de la meitat de la superfície de la Terra.

1_ El que realment importa no és que sigui de nit o de dia, sinó que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó. Donat que els eclipsis de Lluna només poden tenir lloc quan aquesta és plena, exigir que sigui de nit o que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó és el mateix, ja que la Lluna plena (i només la Lluna plena) surt quan es pon el Sol.

 

Quan van ser els anteriors eclipsis de Lluna?

Tot seguit es mostren els últims eclipsis de Lluna visibles total o parcialment des de Catalunya:

• 21 de gener de 2019: Eclipsi total visible pràcticament en totes les seves fases.
• 27 de juliol de 2018: Eclipsi total visible des de l'inici de la totalitat.
• 7 d'agost de 2017: Eclipsi parcial. Tota la parcialitat visible des de Catalunya.
• 10-11 de febrer de 2017: Eclipsi penombral de Lluna. Algunes imatges de l'eclipsi a ServiAstro.
• 28 de setembre de 2015 : Eclipsi total visible en totes les seves fases, de matinada. Retransmissió ServiAstro. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.
• 15 de juny de 2011 : Eclipsi total. La lluna a Catalunya va sortir totalment eclipsada. Retransmissió ServiAstro. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.
• 21 de desembre de 2010 : Eclipsi total visible a Catalunya gairebé fins el començament de la totalitat.
• 31 de desembre de 2009 : Eclipsi parcial.
• 6 d'agost de 2009 : Eclipsi penombral totalment observable.
• 16 d'agost de 2008 : Eclipsi parcial, visible gairebé des de l'inici.

Quan es produiran els propers eclipsis?

• 26 de maig de 2021: Eclipsi total no visible des de Catalunya.
• 19 de novembre de 2021:Eclipsi parcial.
• 16 de maig de 2022: Eclipsi total pràcticament visible en totes les seves fases des de Catalunya.
• 22 de novembre de 2022:Eclipsi total no visible des de Catalunya
• 5 de maig de 2023: Eclipsi penombral pràcticament no visible des de Catalunya.
• 28 d'octubre de 2023: Eclipsi parcial visible des de Catalunya.

 

Què són les sèries Saros?

Existeix un comportament cíclic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, però la realitat és que a mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen essent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials altra vegada i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.

Informació addicional

1. Breu article amb els conceptes principals.
2. Pàgina explicativa de la NASA Eclipse Home Page
3. Explicació detallada i amb gràfics entenedors sobre els cicles dels eclipsis
4. Explicació sobre els mesos lunars, que acaba introduint el concepte de Saros

 

Què són l'apogeu i el perigeu?

L'apogeu i el perigeu són dos punts especials de l'òrbita de la Lluna i de tots els altres cossos que orbiten entorn de la Terra, com ara els satèl·lits artificials.

L'apogeu és el punt en el qual la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que es troba molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més propera a ella.

Aquests punts extrems de qualsevol òrbita el·líptica s'anomenen de forma genèrica àpsides independentment del cos central.

Donat que la diferència de distàncies a la Terra entre una posició i l'altra és notable, la mida de la Lluna també es veu modificada de forma perceptible.

 

Què són els nodes descendent i ascendent?

Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i de la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que: uns 5º.

Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l' eclíptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l' eclíptica a la nord i anàlogament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l' eclíptica.

Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa línia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva òrbita.

 

Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si està dins de l'ombra de la Terra?

Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Això és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfície i arriba una altra vegada a la Terra.

El procés pel qual els raigs de llum es desvien del seu camí­ rectilini en passar per l'atmosfera és un cas particular d'un fenomen anomenat refracció.

Informació addicional

1. Pàgina de tractament general de la refracció
2. Un altre fenomen important conseqüència de la refracció atmosfèrica

 

Per què veiem la Lluna d'un color vermellós durant els eclipsis?

De fet, malgrat que el vermell és el color més habitual, la Lluna no sempre pren el mateix color i la mateixa tonalitat. En cada eclipsi té una aparença diferent, raó per la qual l'astrònom francès André-Louis Danjon va proposar l' escala de graduació de la brillantor de la Lluna durant la fase de totalitat que porta el seu nom.

Centre de l'eclipsi de Lluna del 6 de juliol de 1982
Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com

Centre de l'eclipsi del 20-21 de gener de 2000.
Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com

Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000.
Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com

Aquesta coloració que pren la Lluna en les fases de totalitat dels eclipsis és conseqüència del fet que la llum que arriba al satèl·lit ha travessat l'atmosfera terrestre. Aquesta, a més de desviar els raigs, afecta de manera diferent cada color: deixa passar amb molta més facilitat el vermell que el blau.

Els fenomens més importants que participen en aquest procés s'anomenen dispersió Rayleigh i dispersió de Mie, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan està alt en el cel i vermellós quan està baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.

Informació addicional

1. Índex de continguts sobre òptica atmosfèrica a Hyperphysics
2. Pàgina descriptiva dels fenomens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
3. Pàgina descriptiva d'altres fenomens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)