L’astrometria és la part de l’astronomia que s’encarrega d’estudiar la posició i el moviment dels astres. És una disciplina molt antiga i, de fet, durant molts segles l’astronomia com a ciència va ser essencialment astrometria: la feina dels astrònoms es centrava a mesurar les posicions dels astres i l’eina principal de què disposaven eren els catàlegs astronòmics, reculls de posicions i magnituds dels estels i els planetes. Els catàlegs més antics es remunten a la cultura mesopotàmica i, al llarg de la història, moltes civilitzacions han contribuït a completar i refinar aquests reculls de dades fins a arribar als límits de les capacitats tecnològiques de cada període (els predecessors de les dades massives o big data). Tanmateix, cap a principis del segle XX es creia que s’havia arribat als límits del que era possible fer i l’astrometria semblava una disciplina tancada. Però l’accés a l’espai, i en particular dues missions de l’Agència Europea de l’Espai (ESA), han reviscut l’astrometria i han revolucionat l’astronomia: Hipparcos i Gaia.
En aquesta conferència farem una revisió històrica de la astrometria i ens centrarem en els resultats de la missió Gaia, que ha reviscolat l'astrometria i està tenint un gran impacte en totes les àrees de la astrofísica.
