Conferències

El Telescopi Espacial James Webb. La nova eina per observar les galàxies més febles, llunyanes i primitives de l'Univers

Títol
James Webb Space Telescope's mirrors
Crèdits
Hasselblad H5D, Wikimedia
A càrrec de
Jordi Miralda, ICREA-ICCUB
Data
Hora
Idioma
CA
Correu de contacte
divulgacio@icc.ub.edu
Obert a tots els públics

La data astronòmica més important d’aquest desembre és, sens dubte, el llançament del Telescopi Espacial James Webb. L’astrofísic Jordi Miralda (ICREA-ICCUB) ens parlarà d’aquest esdeveniment i la ciència que hi ha al darrera aquest dijous 2 de desembre a la Biblioteca de la Universitat de Lleida.

El James Webb Space Telescope (JWST) és una missió que neix de la col·laboració internacional entre les agències espacials europea i americana. El telescopi permetrà explorar totes les fases de la història còsmica de l’Univers. Des del nostre sistema solar, podrem observar galàxies llunyanes que ens envien llum i informació de l’Univers més jove, i ens ajudarà a entendre l’origen de l’Univers i el nostre paper en aquest.

A continuació us deixem tots els detalls de l’activitat:

XERRADA: “EL TELESCOPI ESPACIAL JAMES WEBB. LA NOVA EINA PER A OBSERVAR LES GALÀXIES MÉS FEBLES, LLUNYANES I PRIMITIVES DE L’UNIVERS”

En aquesta xerrada, parlarem del motius pels quals volem tenir telescopis òptics a l’espai i per què volem observar en l’infraroig amb el James Webb Space Telescope. També veurem quina trajectòria seguirà el telescopi i sabrem per què el volem tenir molt més allunyat de la Terra que en el cas del telescopi Hubble i amb una pantalla que tapi la llum solar. Per últim, descobrirem quina ciència esperem que realitzi el JWST sobretot en galàxies molt febles que es van formar al principi de l’Univers.

Quan? Dijous 2 de desembre, a les 19:30h

On? Biblioteca de la Universitat de Lleida, campus Cappont

Organitza Societat Astronòmica de Lleida

Col·labora Agrupació Astronòmica de Terrassa, Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats, Universitat de Lleida

Entrada lliure fins a completar aforament. Ús de mascareta obligatori

 


Sobre l’autor

Jordi Miralda Escudé (Terrassa, 1964) és físic per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en astrofísica per la Universitat de Princeton. Durant la seva carrera professional, ha treballat a la Universitat de Cambridge, a la Universitat de Pennsilvània, i a la Universitat Estatal d'Ohio. Des de 2005 és membre de la Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats (ICREA), desenvolupant la seva recerca des de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona. A banda de la seva activitat dins de l'astrofísica professional, és vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de Terrassa, i un apassionat de la literatura i de Ramon Llull.

Activitats i Notícies relacionades

Programa Aules d'Estiu 2022
Carme Jordi a les Aules d'Estiu de l'AUGG BCN-UB

La investigadora Carme Jordi (ICCUB-IEEC) oferirà un curs d'astronomia del 12 l 14 de juliol a les Aules d'Estiu d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de Barcelona (AUGG BCN-UB).

A càrrec de
Carme Jordi, ICCUB-IEEC
Lloc
Facultat de Dret de la UB
Cursos
Majors de 65 anys

Materials relacionats

Articles
L’obra lul·liana i la ciència moderna. Una revisió crítica sobre el pensament de Ramon Llull.
Ramon Llull creia que posseïa un mètode general, basat en la raó i no només en la fe, per trobar la veritat en qualsevol branca del saber, que podia aplicar-se de forma mecànica i infal·lible. Però l’aplicació pràctica d’aquest mètode que ell va anomenar «Art» no queda mai clara en la seva obra, ni en la forma com Llull arriba a les seves conclusions. La seva proposta és en realitat molt confusa, perquè Llull sempre va considerar que la il·luminació i la inspiració en Déu eren la principal font del saber, sense deixar mai clara la frontera entre raó i fe en el seu pensament. És en aquest context de l’Art de Ramon Llull que se li han atribuït uns mèrits i un impacte sobre el desenvolupament de la lògica i la ciència fins a l’actualitat que considero discutibles i, en alguns casos, molt exagerats (s’ha arribat a anomenar Llull precursor de la informàtica).
Autor
Jordi Miralda, ICREA-ICCUB
Font
Revista Mètode
Idioma
CA